nocturna al Tibidabo (505m.)

arribada al Tibidabo (505m.)
Un comando format per 7 bikers de diferents poblacions i com a denominador comú el centre d’operacions de Granollers, es va reunir a Santa Perpètua de Mogoda per realitzar una pedalada nocturna de 45 km organitzada pel CC El Cau amb destí el Tibidabo (505m.)

El 15 de setembre de 2012 el comando Granollers va acordar unir-se a la incursió nocturna pel Parc de Collserola amb l'objectiu d'arribar a la seva cima. El grup, de esquerra a dreta:
         - Joan o “Joan BTT, aventura i més”
         - Manu o “Manolo Pedales” o “Manolo BTT”
         - Ernest o “Ernestito”
         - Jesús o “SuperChuso”
         - Albert o “Suquet”
         - Oscar o “El Nuevo”
         - Marc o “Helios Storm”
membres del comando Granollers

Amb la posta de sol, els bikers comencen a preparar el seu material i a adreçar-se al punt d’inici. En el nostre cas, vam concertar veure’ns una mica abans en un aparcament proper.



Aprofitant la trobada, vam decidir fer un àpat en plan comanche, al mateix aparcament. En el meu cas i excepcionalment, vaig portar barretes energètiques de xoriço i fuet i truita de patates (font principal de carbohidrats). És el dia propici ja que tot és especial: bona companyia, rodar per la nit,...


Gairebé tots eren verges pel que fa a sortir en bici per la muntanya durant la nit. Més contents que uns nens amb sabates noves, vam començar a encendre les llums. Després de dies de parlar de lumens i lux, va haver-hi algun que altra fiasco amb alguns focus comprats a una famosa cadena de productes esportius...


Una vegada alimentats i després de la foto de rigor amb els últims raigs de sol, ens vam adreçar cap al lloc d’inici.

preparats per adreçar-se al punt d'inici

A la plaça nova, just davant de la botiga de El Cau de la Bici, més de 180 bikers es van concentrar per realitzar la pedalada organitzada pel CC El Cau



foto de Jose Maria de CC El Cau

Aquestes trobades multitudinàries són idònies per retrobar-se amb tots aquells companys que per una raó o altra, no s’acaba coincidint altra dia de l’any.

Joan i Flor
A banda dels entrenaments que faig en solitari per la nit, aquesta és la 2a pedalada nocturna que realitzo, i en totes dues han estat presents dues persones molt importants a la meva vida:

- El meu fill Marc

Joan i Marc (nocturna de l'any 2009)

Joan i Marc (nocturna de l'any 2012)
- La meva parella Eva

Eva

Ella és una biker consumada i aquest any ha hagut de restar entre el públic perquè per una mala atenció mèdica en una caiguda de la bici on es va trencar la clavícula, li ha comportat 4 mesos sense poder bellugar el braç i amb previsió de que duri molt més.

Passarà temps per a que pugui tornar a rodar però ens queda el senderisme ;)

i abans del tret de sortida:

..Una mica d’història..

Sempre amenitzo les meves cròniques amb una mica d’història. En aquest cas se’m feia difícil però, vet aquí! Casualment aquest any es commemora els 100 anys d’arribada de la llum a Sta. Perpètua i el club El Cau va col.laborar incorporant-ne el logotip


A principis del segle XX va arribar l’electricitat a Barcelona i es va estendre ràpidament arreu. A Santa Perpètua de Mogoda va arribar l’any 1912.

Josep Buixó, un empresari de Centelles va guanyar l’adjudicació del subministrament al poble. Aquest la comprava prèviament a l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya SA, la segona de les grans hidràuliques implantades al país, que competia amb Barcelona Traction, coneguda com la Canadenca.


El centre del poble va ser el primer lloc en ser abastit. Amb només 16 kilowatts per a ús públic, aquelles bombetes que semblaven llànties era tota una revolució que als ulls d’aquells pobladors, semblaven amarats de llum.

Cada vegada i havia més empreses que demanaven afegir-se a la xarxa. En 17 anys més, ja hi havia més de 100 comptadors. L’electricitat va ser un pilar bàsic per la indústria moderna.

[Font històrica: El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua. 1900-1979, vol. 1].

Sortida

Després de creuar el poble davant de les mirades atònites de molt veïns, el gruix de bicicletes va enfilar cap els camps de Can Taió.

creuant el poble

Equipats amb lots, fars, frontals i tot tipus d’artilugis (algun de casolà) es van endinsar dins la foscor.

pels camps de Can Taió
A l’entrada del parc de Collserola es va fer un reagrupament per evitar la dispersió del grup.

reagrupament a l'entrada del parc de Collserola

A partir d’aquest punt tot era pujada més intens. Soledat total, l’únic soroll que se sentia eren els mecanismes de les bicicletes, la respiració i les converses dels ciclistes. La foscor ennegrida per la naturalesa que ens arrecerava feia encara la ruta més emocionant.

pujant per Can Catà
La pedalada no és competitiva, la qual cosa permet rodar a un ritme força còmode. És millor així perquè no té cap sentit anar ràpid per la nit perquè l’únic que podem aconseguir és prendre mal o perdre’ns per la muntanya, i més amb un grup tan nombrós.

Després de pujar per Can Catà i arribats al forat del vent, sens va posar la mel als llavis. No havíem fet el cim però la vista ja era espectacular. Les llums dels ciclistes es confunien en les de la gran urbe metropolitana.

Forat del Vent
Pel camí ens vam trobar amb algun habitant del parc...

porc senglar

Un altre “animalillo” propi de la muntanya J Coswor, un gran amigo i maestro BeTeTero, creador del blog Coswor, BTT i més

Coswor i Joan X

Com és tradició, quan s’arriba a la font Groga, es fa reagrupament i se surt “a cuchillo” fins el Tibidabo. El darrer tram asfaltat i il.luminat és idoni per fer-ho.

'a cuchillo' des de la Font Groga

Arribada

A l’arribada, l’organització té preparat un tiberi amb tot tipus de begudes ;)


arribada

Enguany es va fer l’arribada a 200m. de l’entrada al parc d’atraccions. Els 7 bikers ens vam apropar fins el mirador però una boira sumia tota la ciutat en la foscor tot i creant un aspecte màgic al Temple Expiatori del Sagrat Cor que corona la cima.


arribada al Temple Expiatori del Sagrat Cor

Temple Expiatori del Sagrat Cor

Inicialment era una ermita aixecada pels salesians l’any 1886. La construcció del Temple, projectat per Enric Sagnier, es va iniciar l’any 1902 i es va acabar l’any 1961. És un edifici monumental d’estil neogòtic i coronat amb per una estàtua de bronze del Sagrat Cor.

Temple Expiatori del Sagrat Cor

Després de fer la foto d’arribada del grup van retornar al lloc del tiberi i, per un moment, em vaig quedar tot sol davant del Temple. Aquell moment no té preu. Era un moment de tranquilitat, de pau, de reflexió.

Joan X davant del Temple Exiatori del Sagrat Cor

Tornada

Després d’una bona estona de cohesió i de recuperar forces, es va iniciar la tornada cap a Santa Perpètua de Mogoda. Va haver-hi molta dispersió però era impossible perdre’s perquè la polseguera aixecada era tan gran que anava dibuixant el camí.

Malauradament em vaig quedar sense bateria al telèfon i no vaig poder capturar cap escena.

Com a comiat d’aquesta genial aventura en bona companyia i, testimoni del bon rotllo que vam portar a sobre, finalitzo la meva crònica amb un vídeo del tram final , passada la línea d’arribada J






17 comentaris:

  1. sin duda una jornada o ,mejor dicho velada nocturna.... vosotros si que sabeis..!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, acostumbrado a rodar solo, a sido todo un lujo.

      Un abrazo Ginetas!

      Elimina
  2. Buena ruta, si señor y por lo que veo bien organizada aunque yo con lo mala que soy en bici solo me falta que sea de noche..jajaja. Pero reconozco que debe ser una aventura y el momento de quedarte solo, no tiene precio.
    Por cierto la foto te ha quedado de lujo
    saludos y espero que se recupere pronto tu mujer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias por lo de la recuperacion de mujer. Malauradament creo que va para largo... pero bueno. Salimos a caminar por la montaña para suplir la bici. Seria genial poder hacerlo corriendo pero no esta para muchos trotes.

      Es toda una aventura, tanto caminando como en bici. Por poco que puedas pruebalo.

      Un abrazo.

      Elimina
  3. Me encantan las nocturnas y a esa precisamente me invitaron pero no pude asistir por trabajo.
    Pero unos amigos mios estuvieron:los bicialmuerzo no se si los conoces.
    Un abrazo joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostras Juan, madre mia si llegas a venir y no me entero! ojala hubieras podido, hubiera sido un placer conocerte en persona. Hubria traido racion doble de chorizo y fuet :) No conozco todavia a los de bicialmuerzo pero creo que mi amigo y compañero Coswor si.

      Un abrazo!

      Elimina
  4. Tremenda la crónica de mi amigo Joan btt aventura y més! a pesar de todo lo que hemos pasado, normal en nuestros que haceres y por nuestros carácteres sin lugar a dudas es todo un placer conocerte. Venga dejemonos de mariconadas y muy buen trabajo! un abrazo y hasta la próxima. Manolobtt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja eso eso, nada de mariconadas que luego me pongo sensible. La verdad es que a sido un verdadero placer poder compartir esta experiencia con el grupo completo, que de bien seguro, ira creciendo porque alguno queda reciclable en Granollers. Por fin hemos podido rodar juntos, Manolo BTT i Joan BTT aventura i més, ah! y por lo que comentabas al principio, no dejamos de ser dos autenticos Espartanos y, lo bueno y lo malo nuestro, nos acaba uniendo, porque al fin y al cabo, somos gente de bien.

      Un abrazo Manu!

      Elimina
  5. Pues si Joanet, a un bicialmuerzo lo conocí esa misma noche, Nandro y a Tony ya lo conozco de varias nocturnas pues es un clásico jeje. Para el año que viene nos echamos una foto todos juntos y con el Miden que vendrá... pero avísame, para no salir con el careto que salgo aquí arriba contigo,es que estaba de graciosillo jejejej. Por cierto la crónica y las fotos en tu línea, ya no se que decir!... con tu permiso pondré un enlace en mi crónica nocturna porque esto es como volverla a vivir... si es que hasta el final a sido de Hollywood con el video jajaja ERES EL MEJOOOOORRRR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Coswor, al final me vas a sacar los colores! Que pongas un enlace es todo un honor, de verdad. Compartir mis cronicas y que la gente pueda imaginarse o recordar lo que sentimos en nuestras aventuras es muy gratificante.

      El video si que es bueno, cada vez que lo veo me da la risa. estamos un poco locos... pero es mejor asi :)

      Unir hermanos ciclistas en estos acontecimientos es una de las cosas que lo hace muy especial. A parte de la experiencia de rodar por la noche, el caliu humano es la guinda del pastel por excelencia.

      Una abrazo amigo y maestro BeTeTero!

      Elimina
  6. Hola Joan, Estic Feliç de que disfrutesis de la nostre sortida i copmpany-ia. La nit te molt de poder atractiu per al BTT i..... la noche me confunde!!!!!
    Gracies al grup per vindre.

    una abraçada.

    Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu Pere i al Club que feu possible que tot això funcioni. Vosaltres poseu l'asador i nosaltres la carn jajaja

      Una abraçada mestres d'armes!

      Elimina
  7. Grans sensacions en una sortida nocturna, gaudir de la natura, la bici i dels amics és la millor teràpia...

    Salut biker

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, és una bona teràpia. Després d¡experíencies així, costa tornar a rodar sol.

      Una abraçada!

      Elimina
  8. Buahh!! Quina experiència!!! Gràcies per compartir-la. A veure si algun dia m'animo a fer alguna bestiesa d'aquestes. Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però si a tu només et falta canviar-li les rodes estretes per unes d'amples! :) Amb l'empemta que teniu series capaç de creuar el parc de Collserola una i altra vegada. Salut!

      Elimina
  9. valla,valla, Joan .... que buena salida habeis hecho,me encantan las salidas nocturnas y de esta no sabia nada, me alegro de que hallas disfrutado en buena compañia.

    UN SALUDO ENDEMONIADO....

    ResponElimina