Montse de Sant Bartomeu de Cabanyes (2a part)

Montse de St. Bartomeu de Cabanyes
Seguint amb el meu “descans del guerrero” aprofito per fer la 2a part de la crònica sobre la ruta prehistòrica de La Roca del Vallès però aquesta vegada allunyat de tecnicismes i fent un homenatge a una persona molt especial que hi viu a Sant Bartomeu de Cabanyes: Montse.

ruta prehistòrica I i II de La Roca del Vallès (1a part)

Albert i Joan X
Aprofitant el meu “ descanso del guerrero” faré una crònica de la ruta prehistòrica que constarà de 2 parts. Una primera de caire tècnic i cultural i una segona molt especial on retré homenatge a una persona que bé s’ho mereix: Montserrat, qui viu en una part d’aquest recorregut, a Sant Bartomeu de Cabanyes i a qui vaig conèixer gràcies al meu apreciat Albert.

moltes gràcies a tots


Amics, família, seguidors, companys,... moltes gràcies a tots i totes pel vostre suport i pel vostre interès. Sento no haver-vos contestat un a un com acostumo a fer i per això faig aquesta petita entrada.

Vull agrair-vos els vostres comentaris, correus, trucades, missatges que he rebut durant aquests dies perquè tot plegat et fa sentir com si fóssim tots d’una mateixa família.

Malauradament la cosa s’ha posat seriosa i m’han detectat una hipertròfia concèntrica en el ventríloc esquerre del cor i estic obligat a fer repòs absolut, si més no fins que em diguin què passa.

No nego que tinc por i que estic una mica trist per veure’m en aquesta situació però no deixa de ser una fantàstica oportunitat. Qui sap, si no hagués anat al metge o si hagués fet un sobreesforç potser ja no seria aquí.

És ben curiós que a la última crònica abans d’això, a una ruta pel massís del Garraf des de Vallirana (petit recorregut per una part de lameva vida) on feia una gran reflexió sobre la vida i la mort i adjuntava on vídeo molt dur on...... quasi sóc el protagonista del vídeo tot just després de publicar-la...

Aprofitaré aquest temps d’aturada per publicar totes aquelles cròniques que tenia pendent. D’aquesta manera mantindré el bloc viu i la meva ment seguirà voltant per les muntanyes i horitzons.

Bé, una forta abraçada a tots i per finalitzar us deixo dues fotos molt especials: moment de felicitat d’aquests dies difícils. La primera és del meu aniversari i la segona és el regal que em va fer em meu petit Marc, on hàbilment va posar l’edat de manera jeroglífica J
Marc i Joan X celebrant l'aniversari
 
el millor regal del món <3
 

Gairebé se'm fonen els fusibles

Joan X a urgències :(
Ha anat d’un pèl i he quedat tan tocat que hauré de fer repòs, començar de nou poc a poc i desitjar que tot vagi bé. Aprofitaré aquest temps per publicar les cròniques enrederides, aquelles que no he pogut publicar fins ara per manca de temps.

ruta pel massis Garraf des de Vallirana (petit recorregut per una part de la meva vida)

...Una mica d’història...

Aquesta vegada no escriuré sobre la història del lloc, ni de les civilitzacions, sinó sobre la meva pròpia història, ja que aquesta ruta és un recorregut per una petita porció del massís del Garraf, la banda que toca a Vallirana, el meu poble natal, i per on jo vaig fer les meves primeres passes de ben petit.

Durant ben bé 20 anys ha estat el lloc per on he caminat, jugat, corregut, rodat amb aquelles bicis d’un sol pinyó,... tot plegat ple de bons records.

pujada a Castellruf des de Sta. Maria de Martorelles


Fa pocs dies he fet les meves primeres passes per la muntanya buscant la superació de forts desnivells i fent-ho de forma ràpida. Es podria dir que es tractava d’un híbrid entre el senderisme i el running amb molts canvis de ritme. És el pas previ per a fer una mica de trail running.

nocturna al Tibidabo (505m.)

arribada al Tibidabo (505m.)
Un comando format per 7 bikers de diferents poblacions i com a denominador comú el centre d’operacions de Granollers, es va reunir a Santa Perpètua de Mogoda per realitzar una pedalada nocturna de 45 km organitzada pel CC El Cau amb destí el Tibidabo (505m.)

De Riudellots a Santa Ceclina


Atès que aquest més d’agost he fet una aturada total amb la bici us explicaré una ruta de fa un parell d’estius, realitzada dos vegades: una amb el famós campió d’Espanya de llançament de martell Moisès Campeny i Brugué i una altra amb la meva parella Eva.

els inicis d'un triatleta / senderista / aventurer

No hi ha millor satisfacció que compartir allò que més ens agrada amb la persona que més estimem J

Marc
Avui, més que una ruta de BTT, senderisme o aventura us faré un recull de les primeres passes, dels inicis del meu jove triatleta / senderista / aventurer de 4 anys, tot i que els seus inicis es remunten als 2 anyets.

Són les seves primeres passes i em considero afortunat de haver-hi estat al seu costat.

ruta pels afluents del Besòs: Mogent, Congost, Tenes, riera de Caldes i Ripoll

ruta pels afluents del Besòs: Mogent, Congost, Tenes, riera de Caldes i Ripoll
Per desplaçar-se pel dos Vallès, l’Occidental i l’Oriental, de forma ràpida i amb poc desnivell + acumulat, es poden aprofitar les seves artèries naturals formades pels afluents i rieres que pertanyen a la Conca del Besòs.

Aquestes artèries gairebé sempre van acompanyades de camins paral.lels, molts d’ells arranjats amb idea de crear un espai d’esbarjo i convivència o zona de pràctica de l’esport.

He fet una ruta de 100 km que “circumval.la” els dos Vallès, passant per moltes de les seves poblacions més importants i mirant de seguir al màxim aquests passeigs o camins fluvials. Les opcions són infinites ja que, si sumem la longitud acumulada del rius i rieres més importants de la conca, tenim una distància de 530 km.

els premis Liebster Blog



Avui he vist que havia rebut el premi Liebster Blog, otorgat per Jordi, el creador del blog De tant em trobo pedres. El premi Liebster l’atorga qui prèviament ha estat guardonat i ho fa entre aquells cinc blogs que ell creu mereixedor.

Aprofito l’avinentesa per donar les gràcies per aquesta especial concessió, ja que em fa molta il.lusió, i més venint d’una persona que va ser el meu 1r seguidor. Com bé defineix Jordi, tenim molts sentiments en comú envers la muntanya i és més: redactant la meva primera crònica sobre el meu pas per aquells llocs on els Ibers havien deixat la seva empremta, va ser en el seu blog on vaig trobar resposta a moltes de les preguntes que em feia. El seu blog està molt elaborat i molt ben documentat. Jordi es defineix com un enamorat de les muntanyes i de la seva història antiga, on fa un bon recull de jaciments arqueològics, tan coneguts com oblidats, que s’ha anat trobant a les seves excursions. Per tant, és un honor rebre aquest guardó i que hagi estat concedit per ell.

1000 km en solitari en 6 dies

L’any 1995 em vaig guanyar l’apel.latiu carinyòs de Forrest Joan per part dels meus companys d’atletisme. Com a la pel.lícula de Forrest Gump protagonitzada per Tom Hanks, el personatge va sentir la necessitat de córrer més i més tot dient: “si he llegado hasta aquí, ¿porque no voy hasta allí?” Començant a córrer sense parar, va acabar creuant els Estats Units d’America de costa a costa.

Fent la mateixa reflexió vaig pensar, si cada dia faig 100 km en bicicleta, perquè no els faig en línia recte? ... Va ser així com vaig decidir marxar des de Vallirana amb destí a Vilela (Villafranca del Bierzo), a 1000 km de distància J amb l’únic objectiu de veure al meu avi.

1000 km de Vallirana a Vilela (Villafranca del Bierzo) per veure el meu avi

el massís del Pedraforca

És molta la riquesa i varietat de les muntanyes que ens envolta però, el Pedraforca té quelcom de diferent, quelcom d’especial i màgic. A diferència de la resta, la seva forma li confereix una personalitat pròpia. El Pedraforca és, junt a Montserrat i el Canigó, la muntanya emblemàtica de Catalunya.

cim del Pedraforca 2498m. (Pollegó Superior)

Els Metges (Sant Cebrià de Lledó) - Puig d'Arques (532m) - Platja d'Aro


 Aprofitant la meva estada a Platja d’Aro miro de fer una ruta que travessi el massís de Les Gavarres. La riquesa i bellesa d’aquest massís i del seu entorn és tanta, que no es pot resumir en una única entrada.
 

Montserrat, una muntanya màgica

Lloc de peregrinació, culte, pràctica d’escalada, senderisme , de ciclisme BTT / MTB o carretera o, de visita obligada per als turistes. Molts dels seus visitants busquen allà la meditació, la cerca de l’espiritualitat o el gaudiment d’un lloc emblemàtic i magnífic.


ruta dels ibers

Un dia d’aquells, dels que surto sense cap ruta planificada i, amb la única necessitat de satisfer la meva inquietud de descobrir nous indrets i horitzons per explorar, vaig arribar fins a la Coscollada d’Amigó (466m.), un dels turons de Serra Marina. Una vegada allà, vaig veure un petit rètol que indicava cap a un poblat ibèric. Seguint aquell estret corriol que semblava més aviat un camí de senglar, vaig arribar fins a la part més alta de la muntanya. Quina va ser la meva sorpresa quan en arribar vaig veure moltíssims vestigis d’una antiga civilització, els Ibers.