Gairebé se'm fonen els fusibles

Joan X a urgències :(
Ha anat d’un pèl i he quedat tan tocat que hauré de fer repòs, començar de nou poc a poc i desitjar que tot vagi bé. Aprofitaré aquest temps per publicar les cròniques enrederides, aquelles que no he pogut publicar fins ara per manca de temps.

Fa una setmana sabia que la pressió sanguínia existia però no tenia ni idea de quins eren els valors òptims. Únicament recordo els d'una prova d’esforç feta l’any 2010, em va donar 20/10 en el moment àlgid, de màxima potència i freqüència cardíaca i, que tot just després d’acabar la prova va baixar ràpidament a 13/9.

Aquest dilluns li he vist les orelles al llop. Feia molts dies que em trobava malament, que em notava el cos quelcom estrany, no sé... com si tingués un pressentiment que la cosa era seriosa, diferent a altres vegades.

Potser he trigat massa en anar al metge però pensava que se’m passaria. Darrerament tot eren contractures, mals de cap molt intensos, fatiga,... però jo dur, capgròs, lluitador però sense coneixement anava fent, més suau, però continuava fent esport. Fins i tot un dia amb un petit esforç em va fer tan de mal el cap que vaig caure cargolat de dolor.



Cansat d’aquest malestar vaig anar a l’hospital. Estava a 20/13 de pressió!!!!! i per més inri les analítiques no surten bé i l’electrocardiograma dóna una petita anomalia L i la maleïda pressió no baixa ni amb la medicació. He sentit por i incertesa. Quan em portaven a fer un TAC, per les finestres de l’hospital veia la serralada Litoral: Céllecs, St. Miquel,... i en aquell moment no sabia si ho tornaria a trepitjar. El pitjor moment va ser al passar a la nit, a l’hora de tancar els ulls per dormir, sol en una habitació pensava: I si no em desperto?
       

A l’endemà les proves van sortir millor i ara ja sóc a casa. Tot i prendre la medicació amb prou feines baixa de 15/10 i encara no saben perquè tot plegat. Començo de nou, a poc a poc, passejant com un avi amb il.lusió de que tot s’arregli però amb cert temor. Perquè la cosa és seriosa. El dia que vaig caure fulminat de dolor amb un petit esforç podia haver rebentat un vas sanguini del cervell.

Vull tornar a fer esport perquè sé que m’anirà bé, però alhora em fa por que se’m fonguin el fusibles. Ho faré molt gradual i aprofitaré aquest temps per gaudir d’allò que més m’estimo. La primera nit a casa vaig dormir amb el meu petit Marc, qui em feia molts petons i m’acaronava la cara tot preguntant-me si m’aniria al cel.

Fa poc més d’una any, un amic i company va morir a Granollers quan duia la seva filla de 3 anys en braços. Quan era tot just davant de l’escola li va donar un atac de cor fulminant, així, sense cap avís, sense cap precedent. Un home esportista, sa, que la seva vida raïa en un profund amor a la seva filla Berta i vet aquí, d’una esgarrapada tot se’n va.. si han fet una petita concessió amb mi, la vull aprofitar.

Una abraçada!

16 comentaris:

  1. Joan, que es pot dir...............no ho se, nomes que hi posis com a mínim tanta voluntat com has posat per arribar dalt aquests cims tan estimats, segur que te'n surts.

    Una forta abraçada

    Francesc

    ResponElimina
  2. joan muchos animos,esta situacion es muy delicada y la tienes que saber llevar,mi mujer esta medicada de por vida por el tema tension,asi que se un poco de lo que va la historia.
    muchos el tema tension les suena a viejos y ancianas personas de geriatrico,pero todos nosotros tenemos que tener muy claro lo delicada que es.
    un fuerte abrazo,cuidate mucho.

    ResponElimina
  3. Cuida't noi!!! Això només és una petita basa al ben mig del camí que, de ben segur, passes pel cantó!!!

    Gas!!!

    ResponElimina
  4. joan,me has dejado tocada .no esperaba esta noticia,aunque si quiero darte animos desde aqui`para que la pesadilla haya sido tan solo un sueño y que podamos despertar de el como si nada hubiese pasado,confio en que sea asi y todo vuelva a la normalidad ,a la rutina de siempre,sin pensar en cosas tan agrias .hay que disfrutar siempre de los buenos momentos sin dejar nada de lado .no sabemos nunca lo que tenemos cuando estamos bien,pero cuando estamos mal.¿que..? es aqui donde te das cuenta que la vida y la salud es algo muy grande.de todo corazon te mandamos un abrazo y deseamos una recuperacion optima.esperamos los resultados ,no dejes de informar a tus seguidores.gracias crack ,te mereces lo mejor,animos..!!!

    ResponElimina
  5. Nos alegramos que solo haya sido un susto. Animo que te quedan muchos KMs que recorrer. Un saludo.

    ResponElimina
  6. Vamos machote! adelante... un abrazo!

    ResponElimina
  7. ay!!! que has hecho que se me escape la lagrimilla... No nos des estos sustos, y no te quedes sin saber el porque?
    Queremos leer tus historias, queremos verte disfrutar pero lo primero es que tu estés bien. la salud es el bien mas preciado que tenemos, lo único que no se compra con dinero, por eso hay que cuidarla.
    Cuidate mucho, recuperate... nosotros estaremos aquí esperando tus noticias.
    Un besazo enorme

    ResponElimina
  8. hola JOAN...tocallo, jejeje,joder tio que putada,y es que el cuerpo es asi ,comprendo esa sensacion de que al dormir y cerrar los ojos te queda la incertidumbre de que si los volveras abrir..pues si amigo mio eso mismo es lo que yo tambien pensaba cuando pase el bache de la angina de esfuerzo,pero si,si los habria, como tu los has abierto y los seguiras habriendo durante muchisimo tiempo.

    Animo tio...espero que te recuperes lo antes posible y ahora toca descansar para recuperarse,asi lo tuve que hacer yo ya que eso es lo que me dijo el cardiologo y poco a poco nos vamos recuperando.

    UN ABRAZO JOAN Y MUCHO ANIMO

    ResponElimina
  9. Ostres company quina mala pata, des de Palautordera et volem donar molts ànims i esperem que et recuperis molt aviat d'aquesta malaltia que creiem serà passatgera i d'aquí poc ens en riurem d'això...

    Molta salut amic

    ResponElimina
  10. Hola Juan, no nos conocemos, pero da igual; tengo el presentimento de que ya ha pasado lo peor y de que muy pronto estarás otra vez haciendo lo que más te gusta, aunque eso sí, aprovecha esta segunda oportunidad y contrólate más a menudo; venga, Juan, no te desanimes, que ya verás como todo irá a mejor; tú te lo mereces y las personas que te quieren también; cuídate; un abrazo, amigo.

    ResponElimina
  11. Mejórate pronto, amigo; te deseo lo mejor; un fuerte abrazo, Juan.

    ResponElimina
  12. Molts ànims Joan!!!Pensa que només serà una paradeta tècnica per desprès agafar el ritme amb més forces. Aixo si aprofita el temps per posar-te al dia amb aquestes bones cròniques a les que ens tens acostumats.
    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  13. Animo Juan!!
    Somos de otra pasta, todo saldra bien!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias. Con pocas palabras dices mucho.

      Elimina
  14. Ostras Joan, me has dejado sin palabras. Espero que todo vaya muy bien y tengas una rápida recuperación.
    Mucha fuerza y muchos ánimos!

    Un abrazo

    Lourdes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Lourdes. Quizas se aleja un poco más mi sueño de realizar algun dia una Ironman pero quien sabe... como dice una gran persona que conozco "Un mar tranquilo nunca hizo un buen marinero"

      Un abrazo

      Elimina