De Riudellots a Santa Ceclina


Atès que aquest més d’agost he fet una aturada total amb la bici us explicaré una ruta de fa un parell d’estius, realitzada dos vegades: una amb el famós campió d’Espanya de llançament de martell Moisès Campeny i Brugué i una altra amb la meva parella Eva.
 

Riudellots de la Selva

La primera menció de Riudellots data de l’any 887 en un document on el bisbe de Girona fa una donació de delmes de la “basilicam de Riuodeluto”. L’any 1064, amb ocasió del testament del cabiscol de la seu de Girona llega unes pertinences sites a Rivo de Luto. El 1242, el poble pren el nom de Rivolutorum.

Riudellots de la Selva

L’església és un edifici del segle XVI, d’estil gòtic tardà, amb una sola nau i coberta de volta de creueria i capelles laterals als dos costats

església de Riudellots

Ha estat un poble amb especial dedicació a l’agricultura i la ramaderia però des de la segona meitat del segle XX s’ha transformat i ha esdevingut majoritàriament industrialitzat.

Poble envoltat per l’Onyar i diferents rieres com l’Escarric i Riudevila ha estat malmès per freqüents inundacions. Tot i això, gaudeix d’una posició privilegiada ja que es troba al bell mig d’un impotantíssim nucli de comunicacions com és l’aeroport de Girona, l’autopista AP-7, la nacional II i l’estació de tren (RENFE)


Així doncs, aquest serà el nostre punt d’origen. Poble bressol d’en Moisès, a qui més endavant dedicaré unes línies.

Iniciem la ruta..

L’inici ens marcarà la tònica dominant: ruta suau i ondulada, rodejats de camps de conreu amb petits boscos. És un recorregut fàcil i terapèutic, ja que la bellesa del seu entorn ens “carregarà les piles” a mesura que avancem.


Després de ben pocs 4 km arribem a Sant Andreu Salou. És un poble petit sense un nucli urbà pròpiament dit, sinó un conjunt de veïnats disseminats amb una única carretera local com a via principal .

Sant Andreu Salou

Tot i acabar de començar la ruta val la pena fer una petita aturada.

Moi i Joan

Joan i Eva

Els següents quilòmetres transcorren per un paisatge totalment rural, fina a arribar a Caldes de Malavella. Enlloc d’entrar a la població, travessarem la seva urbanització Aigües Bones per anar a buscar una pista que ens portarà cap a Can Carbonell.




Moisès Campeny i Brugué

Ara faré una aturada per dedicar-li unes línies a un gran esportista d’èl.lit, excel.lent persona i professional, amb qui vaig compartir aquesta primera ruta, entre molts d’altres moments. Se’t troba a faltar! (encara viu, eh)

Moisès ha estat campió d’Espanya absolut de llançament de martell des de l’any 1999 al 2008. Ha tingut durant 10 anys el rècord d’Espanya llançant l’any 2003 un martell a 75,42 metres quan estava la F.C. Barcelona.

campió d'Espanya absolut durant 10 anys

El seu historial internacional és tan extens que per veure’l millor cliqueu en aquest enllaç de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme.


Té moltes virtuts a banda de l’esportiva, es guapo, fort, bona persona, treballador, Collons! Sembla que ho tingui tot! Jajajaja però també s’ha de dir que quan vàrem fer la ruta gemegava com una euga abans de parir jajajaja Així doncs, cadascú és bo amb lo seu.


Bé, fora bromes; hi ha molts esportistes i aficionats que milloren dia a dia de forma anònima, i en Moi no va ser menys. Amb molta humilitat i amb una bici precària va patir i aguantar estoicament. Acostumat a llançar i no ha muntar ho va donar tot.

És difícil sintetitzar en quatre línies quan n’hi ha per escriure’n un llibre. Per acabar aquest petit homenatge vull fer una petita reflexió:

REFLEXIÓ: els rècords són efímers i els llibres d’història acostumen a parlar de dades de manera impersonal. Hi ha una part difícil de transcriure, difícil de sintetitzar, és aquell conjunt d’emocions i accions que provoca o fa algú al llarg de la vida que tenen afectació sobre la resta. Quan parlem d’un campió, cal profunditzar per veure què el fa gran i què és el millor que ha fet. El millor que ha fet és indiscutible: la seva filla Bruna, i que el fa gran? Doncs jo que he tingut el privilegi de treballar al seu costat puc dir que el que el fa gran és la seva pròpia forma de ser, amenitzada amb grans virtuts com el companyerisme, la perseverància, dedicació, predisposició, i moltes altres més virtuts, que en el seu conjunt, fan que destaqui notablement en tot allò que fa i que sigui molt apreciat pels bons. J

Joan 23/08/2012


Continuem la ruta...

Bé, passat Aigües Bones enfilem per una camí força pla que ens durà cap a Can Carbonell. Una vegada allà només caldrà enfilar la darrera pujada i arribarem al nostre objectiu: Santa Ceclina.


L’arribada té quelcom de misteriós, com la pròpia església. Allà es pot copsar com cert.. no sé com dir-ho.. vibració? energia? Potser això bé donat per l’entorn abandonat o potser és per el que ha succeït allà, com veurem a continuació..

arribant a Sta. Ceclina

Sta. Ceclina al fons


Santa Ceclina

Situada entre Vidreres i Llagostera, aquesta parròquia rural força allunyada del nucli urbà està documentada des de 1247 tot i que l’edifici actual és del s. XVIII. Barreja de barroc i neoclàssic, el seu campanar octogonal es veu des de ben lluny.

Santa Ceclina

Es troba ubicada a l'encreuament dels termes municipals de Caldes de Malavella, Tossa, Vidreres i Llagostera. Lloc per on passa la ruta de les ermites que quedarà pendent per explorar.


Els misteris del lloc són tants que fins i tot, ningú sap del cert si la virtuosa Ceclina es deia així o és més vàlida la teoria dels qui l’anomenen Seclina o Seculina. De la mateixa manera que també naveguen entre les boires del dubte les arrels dels orígens de la divinitat.


Buscant informació d’aquest lloc n’he trobat històries sobre una noia morta a la piscina o sobre la profanació d’una tomba del 1902 que encara li donen un matís més lúgubre.

El cas és que en Moi i jo, vàrem trobar les portes de l’església obertes de bat a bat i vam sentir una forta necessitat d’entrar-hi, tot i l’estat precari. Malauradament no ha estat el pas del temps el qui ha deteriorat aquest temple, sinó uns vàndals que l’any 2009 van destrossar-ho tot per dins. És una llàstima.




El món dels exploradors...

Entrar en un lloc abandonat per explorar-ho és una forta necessitat que he sentit de ben petit. De fet, de forma inconscient ho he estat fent sempre, com si fos un d’aquells actes reflex, que un fa de forma habitual gairebé sense prendre-hi consciència.


Però ha estat redactant aquesta crònica quan he descobert que hi ha tot un món d’exploradors. Sempre havia pensat que això era una cosa més aviat a títol personal que com a molt es compartia amb els companys d’aventura del moment, però resulta que hi ha autèntics exploradors pel món.


Joan i Moi al campanar

vistes des del campanar



Aquest és el cas de Dani, a qui us recomano per a que feu una ullada al seu blog: última visita (lugares abandonados & exploración urbana). És impressionant la quantitat de lloc on ha entrat i la seva excel.lent capacitat de capturar-ho amb la seva càmera per a poder transmetreu perfectament que se sent en ser-hi allà. Ell també ha estat a Santa Ceclina i va accedir a la casa de colònies que hi ha annexa. Us poso dos enllaços del seu blog:


 Un per a que podeu ampliar la informació d’aquest indret i un altre que ho definiria amb la paraula SUBLIM, que no té res a veure amb aquesta entrada però que crec que és digne de recomanar i de fer-ne difusió. Aquesta foto de Dani del blog "Última visita" és una mostra del seu art fotogràfic. Feu un cop d'ull perquè val molt la pena.



Cal dir que la única finalitat d’aquests explorador a l’hora de visitar un lloc abandonat és el poder realitzar un viatge al passat i poder-ho retratar-ho, res més. Els exploradors tenen unes màximes les quals comparteixo totalment: no es força res, no es roba res, no es trenca res i segons com, no es facilitat la ubicació per evitar fets tan lamentables com el succeït a Santa Ceclina.

Tornada...

Després d'acomiadar-nos del lloc i d’haver assolit el nostre objectiu, retornem cap al nostre lloc d'origen. La tornada és relaxada i amb tendència a desnivell -



Realitzant una ruta circular per ampliar territori, seguim gaudint d’un mosaic de conreus amenitzat amb algun que altre bosc.


També podem gaudir d’altres elements que la natura ens ofereix en els llocs més inhòspits.


Poc abans d’arribar al nostre lloc d’origen fem una parada tècnica i a falta de barretes energètiques...




I després de la poma un pastís J...


Bé, per acabar, dues fotos amb els dos acompanyants de luxe de les dues rutes:




Gràcies per la vostra atenció!

13 comentaris:

  1. hola joan como vamos???
    un mes mas sim cojer la bici,asi no bajaremos esas lorcillas campeon.
    menudo lanzador de martillo diosss!!!! menuda mole de hombre-
    santa ceclina me a encantado y tus fotos son de lo mejor muy bien enfocadas y buscando ese toque de historico que tanto nos gusta.
    un abrazo joan,por si quieres las ruedecillas de mi hijo aun las conservo jeje.nos vemos crack

    ResponElimina
    Respostes
    1. El descanso del guerrero ha finalizado! me van a saltar las lagrimas cuando empiece a subir pero voy a salir como los miuras :-) La verdad es que las fotos salen bastante bien para estar hechas con el movil. Y si, el tio es grande de coj**** Habria que verlo comer, todo y que creo que en mi epoca de tragaldabas se hacia cruces de verme comer jajaja Las ruedecillas guardalas por si acaso, que cuando empiece a bajar trialeras ya veremos.. ;-) Un abrazo Juan! ah, ya mismo empiezo a flagelarme para purgar mis pecados..

      Elimina
  2. Hola Joan

    si t'animes, ja saps, sria un plaer, mirarem de que sortiu contents

    CEBRIANENCA BTT 2012 9 SETEMBRE

    cebrianenca.blogspot.com

    JABALI BIKERS -- MES PER MENYS

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uii, potser si que li hauré de demanar les rodetes a en Juan Maiden... Moltes gràcies per la invitació! Ara mateix vaig a fer-li un cop d'ull

      Una abraçada Jabalies!

      Elimina
    2. La veritat és que pinta molt bé! I qui millor que un Jabali per conèixer els camins..

      Elimina
  3. Gran crònica de la sortida i gran homenatge el que l'hi has fet al teu amic Moi. És genial.
    Salut i pedals

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Parlan de campions, L'Arnau ja deu estar escalfant motors? Se'ns acaba el descans però aviat començarem la bona vida ;)

      Una abraçada

      Elimina
  4. una ruta que nos encanto hacer completandola integramente haciendo la ruta de las ermitas;lastima que por aquel entonces santa ceclina estaba tapiada ,que si no..!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carai con los Ginetas! Teneis mas quilometros hechos que la maleta de Lola Flores jajaja Por Dios!

      Un abrazo Ginetas!

      Elimina
  5. Bonito relato. Casi me hacer llorar y todo jaja. Bueno a ver cuando le metes desnivel y haces una salida con manolobtt. Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estas muy sensible ultimamente jajaja Ahora en setiembre empiezo a rodar en condiciones :) Si salimos juntos de buen rollo, como diria la mafia: no vamos a hacernos daño.. Ahora mismo no puedo ir a cuchillo pero voy a empezar a meterle desnivel.

      Un abrazo!

      Elimina
  6. Muy buenas JOAN...bonita ruta la que has realizado y con muy buena compañia,asi da gusto,me he quedado con las ganas de ver la siguiente foto a partir de la que has puesto señalando tetas a 6oomts ..jajaja,guapa la foto de los dos juntos en el amanecer y asi como la de la ermita,lo bueno de llevar una compañia como la tuya es como bien dices que despues de reponer fuerzas tengas opcion de postre...jajaja que grande eres tio.

    UN ABRAZO JOAN DE UN DIMONI...

    ResponElimina
  7. Gracias por compartir con nosotros tus aventuras beteteras, da gusto leer tus pedazo reportages. Y por si fuera poco dos en uno!, con Eva y con SuperMoi. Un abrazoi amigo, por cierto, cuando te vea por la calle te e de dar uno de parte del Juan Maiden!

    ResponElimina