nocturna al Tibidabo (505m.)

arribada al Tibidabo (505m.)

Un comando format per 7 bikers de diferents poblacions i com a denominador comú el centre d’operacions de Granollers, es va reunir a Santa Perpètua de Mogoda per realitzar una pedalada nocturna de 45 km organitzada pel CC El Cau amb destí el Tibidabo (505m.)

El 15 de setembre de 2012 el comando Granollers va acordar unir-se a la incursió nocturna pel Parc de Collserola amb l'objectiu d'arribar a la seva cima. El grup, de esquerra a dreta:

         - Joan o “Joan BTT, aventura i més”

         - Manu o “Manolo Pedales” o “Manolo BTT”

         - Ernest o “Ernestito”

         - Jesús o “SuperChuso”

         - Albert o “Suquet”

         - Oscar o “El Nuevo”
         - Marc o “Helios Storm”

membres del comando Granollers

Amb la posta de sol, els bikers comencen a preparar el seu material i a adreçar-se al punt d’inici. En el nostre cas, vam concertar veure’ns una mica abans en un aparcament proper.

Aprofitant la trobada, vam decidir fer un àpat en plan comanche, al mateix aparcament. En el meu cas i excepcionalment, vaig portar barretes energètiques de xoriço i fuet i truita de patates (font principal de carbohidrats). És el dia propici ja que tot és especial: bona companyia, rodar per la nit,...

Gairebé tots eren verges pel que fa a sortir en bici per la muntanya durant la nit. Més contents que uns nens amb sabates noves, vam començar a encendre les llums. Després de dies de parlar de lumens i lux, va haver-hi algun que altra fiasco amb alguns focus comprats a una famosa cadena de productes esportius...

Una vegada alimentats i després de la foto de rigor amb els últims raigs de sol, ens vam adreçar cap al lloc d’inici.

preparats per adreçar-se al punt d'inici

A la plaça nova, just davant de la botiga de El Cau de la Bici, més de 180 bikers es van concentrar per realitzar la pedalada organitzada pel CC El Cau

foto de Jose Maria de CC El Cau

Aquestes trobades multitudinàries són idònies per retrobar-se amb tots aquells companys que per una raó o altra, no s’acaba coincidint altra dia de l’any.

Joan i Flor

A banda dels entrenaments que faig en solitari per la nit, aquesta és la 2a pedalada nocturna que realitzo, i en totes dues han estat presents dues persones molt importants a la meva vida:

- El meu fill Marc

Joan i Marc (nocturna de l'any 2009)

Joan i Marc (nocturna de l'any 2012)

- La meva parella Eva

Eva

Ella és una biker consumada i aquest any ha hagut de restar entre el públic perquè per una mala atenció mèdica en una caiguda de la bici on es va trencar la clavícula, li ha comportat 4 mesos sense poder bellugar el braç i amb previsió de que duri molt més.

Passarà temps per a que pugui tornar a rodar però ens queda el senderisme ;)

i abans del tret de sortida:

..Una mica d’història..

Sempre amenitzo les meves cròniques amb una mica d’història. En aquest cas se’m feia difícil però, vet aquí! Casualment aquest any es commemora els 100 anys d’arribada de la llum a Sta. Perpètua i el club El Cau va col.laborar incorporant-ne el logotip

A principis del segle XX va arribar l’electricitat a Barcelona i es va estendre ràpidament arreu. A Santa Perpètua de Mogoda va arribar l’any 1912.

Josep Buixó, un empresari de Centelles va guanyar l’adjudicació del subministrament al poble. Aquest la comprava prèviament a l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya SA, la segona de les grans hidràuliques implantades al país, que competia amb Barcelona Traction, coneguda com la Canadenca.

El centre del poble va ser el primer lloc en ser abastit. Amb només 16 kilowatts per a ús públic, aquelles bombetes que semblaven llànties era tota una revolució que als ulls d’aquells pobladors, semblaven amarats de llum.

Cada vegada i havia més empreses que demanaven afegir-se a la xarxa. En 17 anys més, ja hi havia més de 100 comptadors. L’electricitat va ser un pilar bàsic per la indústria moderna.

[Font històrica: El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua. 1900-1979, vol. 1].

Sortida

Després de creuar el poble davant de les mirades atònites de molt veïns, el gruix de bicicletes va enfilar cap els camps de Can Taió.

creuant el poble

Equipats amb lots, fars, frontals i tot tipus d’artilugis (algun de casolà) es van endinsar dins la foscor.

pels camps de Can Taió

A l’entrada del parc de Collserola es va fer un reagrupament per evitar la dispersió del grup.

reagrupament a l'entrada del parc de Collserola

A partir d’aquest punt tot era pujada més intens. Soledat total, l’únic soroll que se sentia eren els mecanismes de les bicicletes, la respiració i les converses dels ciclistes. La foscor ennegrida per la naturalesa que ens arrecerava feia encara la ruta més emocionant.

pujant per Can Catà

La pedalada no és competitiva, la qual cosa permet rodar a un ritme força còmode. És millor així perquè no té cap sentit anar ràpid per la nit perquè l’únic que podem aconseguir és prendre mal o perdre’ns per la muntanya, i més amb un grup tan nombrós.

Després de pujar per Can Catà i arribats al forat del vent, sens va posar la mel als llavis. No havíem fet el cim però la vista ja era espectacular. Les llums dels ciclistes es confunien en les de la gran urbe metropolitana.

Forat del Vent

Pel camí ens vam trobar amb algun habitant del parc...

porc senglar

Un altre “animalillo” propi de la muntanya J Coswor, un gran amigo i maestro BeTeTero, creador del blog Coswor, BTT i més

Coswor i Joan X

Com és tradició, quan s’arriba a la font Groga, es fa reagrupament i se surt “a cuchillo” fins el Tibidabo. El darrer tram asfaltat i il.luminat és idoni per fer-ho.

'a cuchillo' des de la Font Groga

Arribada

A l’arribada, l’organització té preparat un tiberi amb tot tipus de begudes ;)

arribada

Enguany es va fer l’arribada a 200m. de l’entrada al parc d’atraccions. Els 7 bikers ens vam apropar fins el mirador però una boira sumia tota la ciutat en la foscor tot i creant un aspecte màgic al Temple Expiatori del Sagrat Cor que corona la cima.



arribada al Temple Expiatori del Sagrat Cor



Temple Expiatori del Sagrat Cor

Inicialment era una ermita aixecada pels salesians l’any 1886. La construcció del Temple, projectat per Enric Sagnier, es va iniciar l’any 1902 i es va acabar l’any 1961. És un edifici monumental d’estil neogòtic i coronat amb per una estàtua de bronze del Sagrat Cor.

Temple Expiatori del Sagrat Cor

Després de fer la foto d’arribada del grup van retornar al lloc del tiberi i, per un moment, em vaig quedar tot sol davant del Temple. Aquell moment no té preu. Era un moment de tranquilitat, de pau, de reflexió.

Joan X davant del Temple Exiatori del Sagrat Cor

Tornada

Després d’una bona estona de cohesió i de recuperar forces, es va iniciar la tornada cap a Santa Perpètua de Mogoda. Va haver-hi molta dispersió però era impossible perdre’s perquè la polseguera aixecada era tan gran que anava dibuixant el camí.

Malauradament em vaig quedar sense bateria al telèfon i no vaig poder capturar cap escena.

Com a comiat d’aquesta genial aventura en bona companyia i, testimoni del bon rotllo que vam portar a sobre, finalitzo la meva crònica amb un vídeo del tram final , passada la línea d’arribada J