No hi ha millor satisfacció que compartir allò que més ens agrada amb la persona que més estimem J
 |
| Marc |
Avui, més que una ruta de BTT, senderisme o aventura us faré un recull de les primeres passes, dels inicis del meu jove triatleta / senderista / aventurer de 4 anys, tot i que els seus inicis es remunten als 2 anyets.
Són les seves primeres passes i em considero afortunat de haver-hi estat al seu costat.
La millor etapa de la meva vida ha començat fa uns anys, quan va néixer en Marc. Sempre he estat una persona lluitadora i de valors i ara ha arribat el moment més important: el de trametre aquests valors al meu fill Marc i quina millor manera de fer-ho que en una magnífica escola: La muntanya i mitjançant l’esport.
La millor etapa de la meva vida ha començat fa uns anys, quan va néixer en Marc. Sempre he estat una persona lluitadora i de valors i ara ha arribat el moment més important: el de trametre aquests valors al meu fill Marc i quina millor manera de fer-ho que en una magnífica escola: La muntanya i mitjançant l’esport.
Allà aprendrà a aconseguir les coses amb esforç. A superar-se a sí mateix i guanyar confiança en ell. Això el capacitarà per afrontar els obstacles que li vagin sorgint al llarg de la seva vida. La capacitat de sacrifici i la cultura de l’esforç van lligades de la mà. No s’ha de veure com una competició, sinó com una auto superació, i en el cas dels petits s’ha de fer sense forçar-los, gaudint; com si d’un joc es tractés.
A part d’aquest valors com l’esforç, l’optimisme, la superació personal, la valentia, la voluntat... també trobarem la felicitat i l’amistat. Compartir aquestes experiències genera uns vincles molt forts, uns lligams molt especials, en aquest cas entre pare i fill, però extrapolables a qualsevol tipus de relació.
 |
| Joan i Marc |
També el respecte i la humilitat. Dins de la muntanya descobrirem que som insignificants. La natura en la seva vessant més dura, ja sigui per les inclemències meteorològiques o pels accidents ens farà veure que som petits i vulnerables. Allà hem d’aprendre a calcular els riscs i la millor manera és no subestimant-la ni tenint-hi por, sinó amb humilitat i respecte.
REFLEXIÓ: Personalment crec, que si de la mateixa manera que ens aturem un moment per a gaudir del paisatge, ho féssim a les nostres vides per a observar i reflexionar sobre l’orientació que estem prenent, això ens permetria ser més conscients del camí que estem fent. I la millor manera de fer-ho, és prenent consciència en tot moment del més essencial: que som vius. Això ens farà assaborir cada instant i valorar més allò que tenim davant i que moltes vegades no veiem.
...Senderista...
 |
| Marc fent senderisme |
Anar a la muntanya amb ell és tota una aventura, tot un món per descobrir. Cada racó esdevé nou per a ell i sempre hi ha quelcom que li crida l’atenció. És com reviure les meves primeres experiències, repetir-les amb la millor companyia.
 |
| Marc amb un apagallums (trobat l'11/11/11) |
 |
| Marc boletaire |
 |
| Recollint glans per donar de menjar als porquets |
 | ||
| Marc i Piu-Piu (ben abrigadets)
|
..Els inicis d'un Triatleta...
Poc a poc ha anat assolint les tres disciplines. De moment sense especialitzar-se jajaja Són les seves primeres passes que hem compartit plegats.
Natació
De ben petit ja sentia passió per l’aigua J
Quan la seva psicomotricitat ja es feia entendre vam fer el pas a aigües més grans. Primer amb flotador, després amb els maneguets i ara amb la “burbujita”. Poc a poc va guanyant confiança i perícia i ,d’aquí poquet, s’hi estarà capbuçant com un dofinet.
Molt content perquè avui toca piscina amb el papi!!!
Com bon nedador, tant li fa nedar a piscina com a aigües obertes.
 |
| Marc a la platja |
BTT
Acabats de fer el 3 anys, entre la mare i jo, li vam ensenyar a anar en bicicleta sense les rodetes. No és un temerari ni prudent en excés. Té aquest punt mig que li permet evolucionar molt ràpid sense fer-me patir.
 |
| aprenent a anar sense rodetes |
 |
| prenent un descans |
Li encanta fer filigranes: baixar graons, talussos, fer equilibris,...
 |
| fent filigranes |
 |
| passant pel carrer més estret del poble |
 |
| sortint a l'hivern |
 |
| fent una volta per Platja d'Aro |
De ben petit m’ajudava a arreglar les bicis i a netejar-les.
 |
| fent de mecànic |
 |
| netejant la bici |
Running
És l’única disciplina de la triatló que li faltava fer: córrer. Ha estat ara, amb 4 anys que ha començat a estirar bé les cames i allargar una mica la gambada. Alt i prim, i amb bona genètica jajaja Veure’l córrer em fa molta gràcia.
La veritat és que se’m cau la baba amb ell.
...Aventurer...
Encara no s’ha iniciat en el món de l’escalada, alpinisme, descens de barrancs,... però ja comença a fer les seves primeres ascensions J
 |
| fent grimpada |
...Els secrets d’un bon esportista...
No tot és entrenar dur. Hi ha factors molt importants per a que tot el treball realitzat sigui efectiu. És molt important:
- Bona dieta
- Bon descans
- Una mica d’estiraments
- Una mica d’estiraments
Celebrant les nostres fites assolides
Conclusió
 |
| Pòdium |
 |
| 1a cursa |
 |
| content d'haver participat |
 |
| fent un brindis |
Conclusió
Sóc objectiu i no cauré en l’error de somiar que serà un bon atleta. De fet, l’únic que desitjo és que tingui molta salut i per molts anys. Vull que l’esport formi part dels seu desenvolupament i com he esmentat abans, trametre-li els meus valors mitjançant l’escola de la muntanya. No vull res més. Sóc molt feliç compartint aquests moments amb ell i veient que ell també ho és.
Els dies que surto a entrenar tot sol, marxo amb remordiment de consciència per no ser-hi amb ell però amb aquest, no es pot baixar la guàrdia perquè d’aquí a uns anys la feina serà meva per seguir-lo...
En aquells moments de reflexió ell sempre està dins el meu pensament.
Bé, acabaré aquesta crònica amb dos moments molt especials:
- Un d’aquells molts moments de complicitat en què gaudim plegats, en aquest cas, fent una ingesta hipercalòrica per recuperar forces ;)
- Un dels dies més feliços de la seva vida. El dia que vam fer una visita al parc de bombers. Ell entrena i menja tot dient que es posarà fort per ser bomber i per ser com el seu pare. Em té enamorat...
Una abraçada!!!
Deunidò quina crònica, se'm posa la gallina de piel, em recorda els meus primers anys amb el meu fill petit. D'en Marc que puc dir,se'l veu molt feliç. Només recomenar-te una cosa: Haurias de sacrificar moltes sortides amb els amics per dedicar-l'hi tot el temps que et sigui possible mentre puguis i ell t'ho permeti. Arribarà un temps que ell voldrà ser més autònam i pràctica-ment no podràs anar amb ell a entrenar. Això m'ha passat, a part de que ja no el puc seguir, clar. Amb tot, dono per molt ben emplaiat tot el temps que l'hi he dedicat perque l'hi he ajudat a madurar en un esport que has de pendre moltes decisions en les mil una situacions en que et pots trobar...
ResponEliminaAl principi quan sortia sol a entrenar l'hi feia un roadbook i s'enduia el mòbil però d'un temps cap a aquí, se'n va i et diu que l'hi toquen dues hores d'entreno que ja tornarà, i a mi em queda una cara no ho vulguis saber.
Clar que a tú ancara et queda molt temps per gaudir d'en Marc. Aprofita-ho
Salut per els dos i afer esport!!!
Doncs sí, és un sabi consell. S'ha d'aprofitar al màxim perquè fa por que això s'acabi. Em faria molta il.lusió que arribat el moment que rodi pel món tot sol, pogués acompanyar-lo ni que sigui una mica però depen de dues de coses, de que pugui :) i que ell ho vulgui perquè quan comencen a independitzar-se es volen desmarcar una mica, que de fet, és normal i bo. Però fa cosa, oi?
EliminaUna abraçada!
Uooooo!! Tremendo Joan! Que se't cau la baba pai jajaja doncs mira potser algin dia ell i jo coincidim en un triatló, ens fem una foto i ja tens un final pel reportatge!!! Molt molt guapo!! 1 abraçada a tots 2!! Sóc l'Ernesto eh XD
ResponEliminaErnesto! Màquina! :) Doncs serà més fàcil que t'agafi ell que jo. Per fer-ho m'hauria de tirar a viure i entrenar a la muntanya però... em perdria el més fonamental que és estar amb ell als seus inicis. És un sacrifici que val la pena. Tot i així no baixis la guàrdia que encara em queda metxa jajaja. Una abraçada!
Eliminabuen maestro tiene, eso es bueno que disfrute de la naturaleza y todo lo que le gusta, y si le gusta ser bombero seguro que lo conseguira, animo valiente.
ResponEliminaPues sí. Es muy bonito ver como suben con su propia ilusión. Compartirlo todo con el es lo mejor que le puedo dar. Un abrazo!
Eliminaun diez amigo,un diez en todo me a gustado muchisimo,cuando sea grande y pueda verlo se dara cuenta del gran padre que tiene,yo con el tiempo me e dado cuenta del mio,siempre desapercibido pero constante.
ResponEliminaya se cual es tu oficio y quiero darme gracias por tu labor y entrega,siento un gran respeto por el cuerpo de bomberos.
una vez mas gracias por enseñarnos un trozo de tu vida.
un fuerte abrazo joan.
Muchas gracias Juan. La constancia es muy importante. Mas que el exito. Es mejor desapercibido y constante porque hacerles creer que pueden ser unos campeones o presionarlos diciendoles que tienen que ganar es un error. Porque pueden caer en la fustracion o en falta de humildad. Cuando salgo a correr y veo gente de constitucion grande, que ruedan dentro de sus posibilidades, eso es admirable. Yo antes era una gacelilla (62 kg) pero me resultava facil, ahora que peso unos 85 kg y ruedo a ritmos muchisimo mas lentos pero con mas sacrificio. Un fuerte abrazo!
EliminaMe ha encantado, Joan. Y tranquilo que no es pasión de padre, el niño tiene estilazo corriendo aunque con el padre que tiene, tampoco me extraña.
ResponEliminaSigue así y no cambies, el pasar momentos con ellos, es lo único que nos vamos a llevar. Los crios hacen lo que ven de sus padres, enseñarles a disfrutar del deporte es lo mejor que podemos hacer, que tal como esta la sociedad da miedo.
No dejes de entrenar que el crio sube fuerte y te va hacer falta estar en forma...jajaja
Un beso.
Muchas gracias Ana. Es guapo verdad? jajaja No se si es pasion de padre o no, pero me tiene enamorado. Se me cae la baba con todo lo que hace y con todo lo que dice :)
EliminaEl ambiente del deporte es saníssimo en su mayor parte y es el mejor entorno que le podemos ofrecer.
Y sí, voy a tener que entrenar duro, durissimo, porque sube con una vitalidad! Y mejor que empiece ya porque haciendo cuentas, no recupero como antes y me va a dar faena :)
Un beso
Un chico con futuro, sin duda .. que siga en este camino
ResponEliminaHola Joan X
ResponEliminaAprofita i gaudeix a " tope" del teu mini- triatleta ara que pots, que passarà el temps sense adonar-te'n i ja 'haurà fet gran !!
Salut i a pedalar
Joan,
ResponEliminaEspectacular! Ens has deixat amb la boca oberta! Es nota que està fet amb molt d'amor. El Marc està guapisim i ja tenim moltes ganes de veure'l i poder fer-li un petó i una forta abraçada.
DE TAL PALO TAL ASTILLA!!!
Us estimem,
Jordi, Mònica, Arnau i Gisela
PD; A la Gisela li ha agradat la foto del Marc estirat a la sorra de la platja...
Tenim que quedar i fer una sortida tots plegats per una d'aquestes rutes!!!
Moltes gràcies!!! I tant que hem de fer una sortideta tots plegats. Aquesta mainada ha de pujar forta :) Un dia d'aquests ens carreguem d'entrepans i aigua i apa! muntanya amunt!
EliminaM'ha agradat molt poder compartir aquesta crònica amb vosaltres. Això encara la fa més especial.
Una abraçada i un petó ben forts!
Joan X