ruta prehistòrica I i II de La Roca del Vallès (1a part)

Albert i Joan X
Aprofitant el meu “ descanso del guerrero” faré una crònica de la ruta prehistòrica que constarà de 2 parts. Una primera de caire tècnic i cultural i una segona molt especial on retré homenatge a una persona que bé s’ho mereix: Montserrat, qui viu en una part d’aquest recorregut, a Sant Bartomeu de Cabanyes i a qui vaig conèixer gràcies al meu apreciat Albert.

Abans d’endinsar-nos en la prehistòria...

Una cosa que em va cridar molt l’atenció és que per l’anomenada ruta prehistòrica II hi havia gran quantitat de fites on per una banda posava meridià verd nord i per l’altra meridià verd sud.
fita de la ruta prehistòrica II i el meridià verd

El meridià verd

Resulta que es tracta d’un recorregut que segueix el més a prop possible la línia que descriu l’anomenat meridià de París, que té l’inici a Dunkerque i la fi a la platja d’Ocata del Masnou (Barcelona). Està senyalitzat i és apte tant per fer-ho tant a peu com en bicicleta.

meridià verd a Catalunya

Aquest meridià és la base del Sistema Mètric Decimal. A l’any 1718 es va fer una primera mesura entre Dunkerque i Barcelona que van ser completades allargant les triangulacions geodèsiques fins a les illes Balears. A l’any 1799 es va fixar el metre com a “la deumil·lionèsima part de l'arc meridià terrestre comprès entre el pol nord i l'equador". El terme metre prové de la terminació grega “metron” i significa mesura.

triangulació geodèsica del meridià de Paris

S’empra una fletxa verda per definir el recorregut i la ruta temàtica té la codificació de RT-6 i un dels seus trams és coincident amb l’anomenada ruta prehistòrica II.


Ruta prehistòrica de la Roca del Vallès (I i II)

El megalitisme (del grec “megas" -gran- i “lithos” –pedra-) es defineix com un fenomen constructiu funerari caracteritzat per tombes construïdes amb lloses de grans dimensions.

Primer es pensava que es tractava d’un únic fenomen, amb un punt d’origen situat al Pròxim Orient des d’on s’hauria anat estenent poc a poc però amb els avenços en la investigació s’ha demostrat que es tracta d’un fenomen multifocal que s’hauria produït entre el Vè i el IIIer mil·lenni aC.

En aquesta ruta trobem una gran concentració de megalits i si es fa les dues rutes (I i II) de forma circular es pot passar per tots ells.

Sobre el monuments megalítics

Que és un túmul, una cista o un dolmen??? Abans d’endinsar-nos en aquesta ruta prehistòrica cal diferenciar aquests termes

Túmul: És un munt de terra i pedres aixecat sobre una o diverses tombes a l’època de l’edat de pedra i de bronze.





Originalment consistia en una pila de pedres però la seva estructura fou modificada  cobrint terra fins a formar veritables muntanyes artificials que es van convertir en cambres funeràries on reposava tant el guerrer mort, com les seves armes i les seves pertinences principals.


Cista: És un monument megalític funerari individual, de petites dimensions. Bàsicament està format per quatre pedres planes o lloses verticals formant un rectangle i amb una horitzontal a mode de tapa.

Els difunts es trobaven generalment en posició fetal i la majoria de les vegades estaven associades a altres formacions megalítiques com per exemple en el centre del túmuls, d’un cromlec (pedres o menhirs clavats a terra que adopten una forma circular o el.líptica cercant un terreny) o de coves sepulcrals.

dolmen Cova d'en Daina a Les Gavarres amb túmul i cromlec

 Dolmen: El que diferencia un dolmen d’una cista és bàsicament el tamany. Generalment es considera dolmen quan la superfície supera el metre quadrat.

Per cert, hom es preguntarà com es construïen aquests monuments J Doncs en una de les meves aventures per Les Gavarres vaig trobar un rètol descriptiu que aclareix força els dubtes:

construcció d'un dolmen

Iniciem la ruta...

La ruta és la suma de les rutes prehistòrica I i II, formant així una ruta circular que passa per tot els llocs d’interès. Uns 19 km i 629 metres de desnivell +, apta per fer-la a peu i en bicicleta amb el punt d’inici a la Roca del Vallès.


esquema de ruta prehistòrica I i II
 Per aprofitar el recorreguts es pot veure tres edificis singulars propis d’aquesta població: la casa de la Vila, l’església de Sant Sadurní i el castell.

escut de La Roca del Vallès

L’Església de Sant Sadurní consagrada a l’any 932, de façana gòtica tardana (segle XVI) amb una sola nau, absis poligonal i dues capelles laterals per banda.


església de Sant Sadurní


La foto del castell és de fotocommunity i està feta per Miguel Soligó.


Una vegada sortim del poble i després d’un petit tram asfaltat ens endinsem a la muntanya i comencem a ascendir per l’anomenada ruta prehistòrica II.

atenció ciclistes
Al pocs metres hi ha el Mas de Can Planes on no em vaig poder abstenir de entrar-hi tot i la prohibició J


mas de Can Planes
 Comencem la ruta megalítica...

Una vegada endinsats a la Serralada comencem a trobar els primers vestigis.

Dolmen de Can Planes

Cista rectangular formada per cinc lloses. La cambra de 1,5 x 1,06 metres, s’obre cap al sud-est i no s’hi distingeix cap túmul.
dolmen de Can Planes

 Pedra de l’Escorpí

Es tracta d’una petita cavitat natural entre boles de granit que podria haver estat utilitzada amb finalitats sepulcrals durant la prehistòria recent (neolític final o primera de les edats dels metalls).
pedra de l'escorpí
Pedra Foradada (No confondre amb la roca Foradada)

Bloc de granit que ha estat buidat artificialment. Es desconeix l’existència de restes arqueològiques o d’estructures relacionades amb aquest jaciment. Podria tractar-se d’una cambra sepulcral.
pedra foradada

pedra foradada des de dins :)
Font de la Mansa

A mitja ascensió hi ha un trencant que ens porta a la font de la Mansa.

font de la Mansa

Una vegada arribem al GR-92 l’agafem cap a la dreta, passant per la part alta d’una pedrera L

avís del perill de la pedrera

Ens trobem amb l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes. Pel que fa aquest indret faré una crònica a part per retre homenatge a una velleta carismàtica i entranyable que hi viu allà, la Sra. Montserrat.


St. Bartomeu de Cabanyes

Poc abans d’arribar al cim de Céllecs hi ha l'opció de continuar la ruta prehistòrica o bé arribar-s’hi fins el cim del turó de Céllecs (535m.) i remenar entre els matolls per trobar el vestigis amagats del poblat Iber.

turó de Céllecs (535m.)
 De baixada per l’anomenada ruta prehistòrica I ens trobem amb molts més monuments megalítics.

Dolmen de Céllecs o Cabana del Moro

El passadís original devia de fer uns 2m de llarg i el túmul podia arribar als 8m de diàmetre.

dolmen de Célles o Cabana del Moro

D'aquesta construcció se'n podria destacar dos aspectes, un és el seu emplaçament, dominant plenament la Depressió Prelitoral fet que indica que podria ser vist des de molts llocs, i l'altre és l'eix d'orientació de la cambra amb l'entrada al sud-oest, fet poc usual.

El topònim de Cabana del Moro és un nom comú que s'utilitzava, sobretot a partir de l'Edat Moderna, per indicar que es tracta d'una construcció antiga en el temps, de la qual se n'havia perdut el coneixement...

Pedra Plat del Molí

Es desconeix la cronologia i funció original. Es relacionen amb el món megalític per aparèixer en zones on la seva presència hi és destacada.

pedra Plat del Molí
 Pedra de les Creus

És un bloc de granit gravat a la part superior amb nombroses creus i altres signes de difícil interpretació, alguns dels quals podrien datar-se a l’època prehistòrica. Els petroglifs, que estan gravats profundament a la roca, es conserven en un bon estat.

pedra de les Creus

A falta de dades precises podria indicar la seva possible funció com a santuari i lloc de rituals atès que es troba en un lloc de gran concentració megalítica.

Pedra de les Orenetes

Es tracta d’un gran bloc de granit d’11m de llargada per 7m d’amplada i 4m d’alt, de formes curioses, modelades per l’erosió natural. Una de les cares (orientada a l’est) presenta alvèols i petites cavitats a l’interior de les quals es conserven diversos representacions pictogràfiques, comptabilitzant-se un total de 32 figures. En la més gran d’aquestes cavitats hi destaca el motiu central d’aquest conjunt format per la presència de dues figures estilitzades, de mida petita que corresponen a dues dones amb vestit llarg fins sota genoll i un pentinat singular per la forma apuntada o triangular que presenta.

pedra de les Orenetes
 Inclòs en el catàleg dels jaciments d’art llevantí de l’arc mediterrani i declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO dins del conjunt “Art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica”.





Roca Foradada       

És un bloc granític de forma esfèrica, buidat el seu interior formant una cavitat artificial que mesura uns 2,40m de llargada per 1,60m d’amplada i 1,30m d’alçada. Pels voltants es van trobar restes de ceràmica grollera i alguns fragments d’època ibèrica, cronològicament molt posterior al monument.

roca foradada
Dolmen de Can Gol II

Del període calcolític (2200-1800 aC). Cista que només conserva tres pedres granítiques i que li manca la coberta.


dolmen de Can Gol II
Dolmen de Can Gol I

És el més gran i complex del conjunt de la Ruta Prehistòrica (es troba dins d’una finca particular). Està format per diverses lloses de granit que conformen un llarg corredor de 8m per 1,35m d’amplada amb l’entrada orientada al sud. A l’exterior es conserva part del túmul, de planta circular i 14 metres de diàmetre.

dolmen de Can Gol I
A les excavacions s’hi van trobar puntes de sageta d’aletes, un fragment de ganivet de sílex, fragments de ceràmica.

Tornada

Sortim de la densa vegetació i tornem cap el punt d’inici. Des d'un petit tram per urbanització aem cap als camins paral.lels al riu mogent amb unes vistes diàfanes.


camps del riu Mogent


DADES TÈCNIQUES I D’INTERÈS



(click per descarregar track + dades de cicloide.com)

ruta prehistòrica I i II de La Roca del Vallès 
(click per descarregar track + waypoints de wikiloc.com)

desnivell acumulat: 629 m.   IBP Index: 57 AB   19,0 km


gràcies per la vostra atenció!

19 comentaris:

  1. ahhh!!!!! jajajaja hola joan perdona la broma pero la grafica es como un cortado de escocia y me da la impresion que se acabara el mundo en ella.
    he aprendido hoy mas de la prehistoria que lo que me enseñaron en la E.G.B jejeje
    detalles no faltan e informacion diosss bendito yo no se si pasas mas tiempo en ruta que haciendo despues la cronica,la que me reconforta leer y disfrutar.
    espero que poco a poco vallas recuperandote y que este año que esta apunto de entrar te sea propicio en todos tus campos.
    un fuerte abrazo joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si que lo parece si y fijate en la parte de arriba, parece los cuernos de un vikingo jajaja son los caprichos de la naturaleza :) La verdad es que paso mas tiempo para redactar la ruta que para hacerla, pero me reconforta mucho que le pueda ser de utilidad a alguin o que simplemente la disfrute. Merece la pena. Si todo va bien, dentro de unas semanas empezare poco a poco, caminando, a ver que tal...

      Tambien te deseo a ti a tu familia que el futuro año os sea bueno en todo. Un fuerte abrazo.

      Elimina
  2. hola joan,estuve hace tiempo por alli,por aquel entonces no teniamos gps y te aseguro que subimos al turo de celles sin encontrar nada de rocas prehistoricas ,aquel dia me desilusine bastante.tengo muchas ganas de hacer ese recorrido y ver eesos vestigios del pasado.tu cronica ha sido muy interesante , de lo mejor que he visto hasta ahora en otros blog te felicito por ello.nosotros conocemos a Montse,la dueña de la ermita es una mujer extraordinaria.me alegro de poder contactar contigo y saber de ti ¿como estas de tu dolencia..? recibe un cordial saludo de ginetas bikers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El poblado esta oculto entre la maleza y muy mal conservado. Apenas se distinguen algunos muros y cuesta imaginarse como seria todo, Por lo que a los jacimientos prehistoricos respecta, los waypoints que hay en la ruta son muy precisos. Yo me deje alguno en la primera pasada :).

      Muchas gracias por la valoracion de la cronica. Si conoceis a Montse, que os voy a contar... es simplemente extraordinaria, carismatica, interesante, admirable, un sinfin de qualificativos que la describen a la perfeccion.

      Por lo que respecta a mi estado de salud parece ser que va a mejor, lentamente pero va por buen camino. Un abrazo Ginetas!

      Elimina
  3. Caray!!!; nos has dejado anonadados; menudo reportaje, digno de presentarlo en simposios internaciones; te felicito sinceramente, Joan; no se de donde has podido sacar tantísimos datos, pero la cuestión es que nos has proporcionado a todos una información que no conocíamos; lo dicho, felicidades por un trabajo bien hecho; aprovecho para desearte unas FELICES FIESTAS al igual que a todos los tuyos; enhorabuena, amigo; un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Salvador. Yo mismo aprendo al elaborar la cronica. Miro de complementar la cosas y de documentarme por si le puede ser de utilidad a alguien.

      Felices fiestas y buen año nuevo para ti y tu familia y mucha salud por delante de todo. Un abrazo muy fuerte!

      Elimina
  4. Molt bn documentat, hi passo sovint i he après unes quantes coses amb el teu article, gràcies. Espero amb impaciència el que escriguis de la Montse, tot un personatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Roger! Me n'alegra molt saber que et pot haver estat d'utilitat. Pel que fa a la crònica de la Montse en breu la pujaré. Em falta fer-li una visita abans d'acabar l'any i, com darrerament estic fent repós, aniré en cotxe acompanyat del meu petit tresor.

      Elimina
  5. Deunidò Joan, ens hem quedat de pedra, mai millor dit, oi? Veien aquest reportatge que has fet sobre la nostre antiguitat i la nostre cultura, hem donc compte que també val la pena treure la vista del cami, per veure més enllà del nas per coneixer més bé tot el que ens envolta, moltes vegades ja sabem que existeixen dolmen o ermites però les obviem... Gran treball
    Salut company

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies. Curiosament aquesta reflexió que has fet és l'esència de la 2a part que en breu publicaré. La gran quantitat de coses que obviem i que les tenim al costat. En aquest serà una dona meravellosa que viu a l'ermita i que no té preu passar una estona amb ella. Una abraçada i salut!

    ResponElimina
  7. Esta entrada me la pongo en mis favoritos porque no había visto una entrada sobre las rutas prehistóricas mas precisas!... mira que e estado hay veces y no conozco ni la mitad de dólmenes. Si has encontrado hasta el Can Gol I! Eres un auténtico maestro del cual aprender y echaré mano de esta entrada para documentar a los chicos la próxima vez que vayamos aquí. En cuanto a Montserrat es cierto que es una señora entrañable, a nosotros incluso nos abrió la ermita y nos contó algo sobre su historia in situ.
    Un gran abrazo y espero con impaciencia tu total recuperación para volverte a ver en tu hábitat natural amigo JoanX. Felices fiestas!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias maestro Coswor! La verdad es que la ruta es malparida porque algunos monumentos megaliticos no estan a pie de camino. Sobretodo son malos de ver cuando se baja jeje cualquiera levanta la vista de la trazada :)

      me alegra que os sea de utilidad. A ver si recupero mi alma y mi cuerpo y reaparezco por ese grupo tan majo y con tanta buena gente. Un fuerte abrazo amigo y Felices Fiestas!

      Elimina
  8. Hola Joan, recibí tu mail y te enlazo en mi lista de blogs. ç

    Pues nada, me pongo a tu rueda y te voy conociendo.

    Un saludo y encantado de compartir.

    Aprovecho y te deseo Felices Fiestas y Próspero 2013 para tí y los tuyos.

    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pablo. Muchas gracias. Compartiremos trazada :) Felices Fiestas y Buen Año Nuevo a ti y a los tut¡yos tambien. Un abrazo.

      Elimina
    2. El cau ya es un referente, pero despues de leer tu blog tengo que decir que no puesdes faltar en mis favoritos!! Saludos.

      Elimina
    3. Muchas gracias. Es un honor. Un fuerte saludo y Buen Año Nuevo!

      Elimina
  9. Bon 2013 Joan !! T'afegeixo a favorits right now !!
    Aquesta ruta la conéc de ferla dos cops amb els bikesteros a la seva troglodita, peró ho vaig rellegir doncs estàmolt currada aquesta crónica i he vist coses noves.
    que la crisi no pugui amb tú i cuida't. JOrdi

    JABALI BIKERS

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies Jordi. És un plaer que et sigui d'utlitat. Que tinguis tu y la teva familia un Bon Any 2013. Molta salut i força als pedals!

    ResponElimina
  11. hola, no tinc gps, es pot fer igual i trobar totes aquestes meravelles? ah, i desde on es comença la ruta , un cop a la roca del valles? mil gracies

    ResponElimina