Montse de Sant Bartomeu de Cabanyes (2a part)

Montse de St. Bartomeu de Cabanyes
Seguint amb el meu “descans del guerrero” aprofito per fer la 2a part de la crònica sobre la ruta prehistòrica de La Roca del Vallès però aquesta vegada allunyat de tecnicismes i fent un homenatge a una persona molt especial que hi viu a Sant Bartomeu de Cabanyes: Montse.

Montserrat, Montse per a nosaltres va néixer el 22 de novembre de 1925. Té 87 anys acabats de fer i està fantàstica. Viu tota sola a Sant Bartomeu de Cabanyes. És tota una lliçó de fortalesa, autosuficiència i llibertat. Sense llum ni aigua corrent, això sí, un petit transistor que la manté totalment informada. Està al cas de tot i tal i com estan les coses no m’estranya que no vulgui baixar de les muntanyes... Amb l’ajut d’un grup electrogen i amb les cubes d’aigua que li puja el seu fill fa fent tota sola.

Fa uns quants anys que es va quedar vídua del seu marit Salvador però aquest indret és la seva llar, la seva vida on hi viu tota feliç. Fa gairebé 100 anys que els pares d’en Salvador s’hi van afincar allà: just el 24 d’agost de 1925, el dia de Sant Bartomeu.

St. Bartomeu de Cabanyes

He passat moltíssimes vegades per davant de Sant Bartomeu de Cabanyes, fins i tot m’he aturat moltes altres per a contemplar-la però mai hagués pensat que allà hi viu una persona tant especial i admirable, i que té tant per explicar... Ha estat gràcies al meu amic Albert que l’he coneguda. L’hora i mitja que vam estar parlant amb ella em va produir una sensació de benestar total.

Albert i Montse
Aquell dia vam pujar pel meridià verd o ruta prehistòrica II però el meu cos començava a mostrar els primers símptomes de que alguna cosa no funcionava bé. Ara fa 3 mesos d’això i vull aprofitar el meu descans forçat, “descanso del guerrero” per a retre homenatge a aquesta dona, que reitero, l’admiro.

Montse i Joan X
A més a més, té cert semblant, tant físic com per la forma d’ésser amb la meva padrineta, la Sra. Pilar, una de les persones que més he estimat a la meva vida. Parlar amb ella em fa reviure emocions molt especials.

Sra. Pilar
D’altra banda vull donar difusió d’aquest indret i de la seva història perquè sé que això la fa feliç. Si voleu visitar l’ermita només li heu de demanar a ella. Per a la Montse és motiu de satisfacció i parlar amb ella és un privilegi. Té una lucidesa abismal i poder escoltar la història d’un testimoni que la viscut en 1r pla NO TÉ PREU.

Així doncs, la Montse ens va obrir les portes de l’ermita. Una visita guiada de luxe.

Montse obrint les portes de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes

Tècnicament podríem dir que San Bartomeu de Cabanyes pertany a Òrrius i es tracta d’una ermita romànica d’una nau i amb absis semicircular d’una sola obertura i campanar d’espadanya però les explicacions de la Montse li van donar vida a aquestes pedres ja quasi milenàries.  


Ens va explicar que el color descolorit de les pedres era fruit de la calç que hi van posar l’any 1900 per combatre l’epidèmia de còlera.


L’ermita com tots els lloc de culte cristians està orientada amb l’altar cap a l’est, cap a la banda d’Orient, cap a la llum. Ego sum lux mundi.


Senzilla i confortable, impregnada d’olor a romaní i cera dóna una sensació de pau que dista molt dels temps de guerra, on es refugiaven amb la creença que no els hi passaria res.



Ens anava explicant les històries...


Pel que fa a l’ermita ens va explicar coses que mai trobarem als llibres. Un dia el seu marit Salvador amb 10 anys d’edat es trobava allà amb l’única companyia de les seves quatre germanes. La més petita feia 2 anys i els pares no hi eren perquè havien anat fins al Montseny a peu per assistir a un enterrament. En ple mes de juliol dels anys 30 i les revoltes socials a l’ordre del dia, es van presentar uns quants milicians a cremar l’ermita.

Ell, encoratjat i sense armes s’hi va plantar al davant tot dient que l’havien deixat al càrrec de tot i que no la podien cremar. Aquella valentia els va desconcertar. Finalment van decidir buidar l’ermita i cremar-ho tot al torrent del darrere. Gràcies a un petit Salvador de 10 anyets es va evitar la crema d’aquest monument milenari.

Durant els anys 30 soldats i milicians recorrien Catalunya
És una de les moltes històries que et fan viatjar a una altra època. També ens va explicar que per aquell coll van passar milers de soldats i que per controlar la zona del Vallès ocupaven els masos establint així punts logístics. Aquesta història va donar llum a una cosa que m’havia cridat molt l’atenció en diverses ocasions. Sense anar més lluny, al mas de Can Planes que es troba a l’inici de la nostra ruta. Vegeu el rètol:

Mas de Can Planes

rètol CUARTEL
Com a totes les guerres es produïen situacions totalment injustes. Una de les germanes del seu marit Salvador va morir a Barcelona. Tan sols tenia 20 anys i un avió la va metrallar. Els avions després de llançar les bombes sobre la ciutat feien vols rasants per disparar contra la població.

Bombardeig a Barcelona 1937
El lloc sembla solitari però abans era ple de vida. Les muntanyes n’estaven farcides de carboners i llenyataires, i a Sant Bartomeu hi pujava la gent dels pobles veïns per passar el dia. Montse i el seu marit van condicionar la zona preparant unes taules i unes barbacoes de pedra per als visitants. Una de les atraccions del lloc eren les cabretes de la Montse. Va començar amb una i va acabar tenint-hi 20. Unes esbrossadores naturals com diu ella, perquè se li menjaven tot el jardí.

Un d'aquests xiprers té el nom del seu marit i té la seva història :) És un símbol de constància i tenacitat. Montse va fer mans i mànigues per a que el xiprer creixés en contra de tot pronòstic. Fins i tot les cabretes li posaven difícil encruspint-se els baixos:
El cotxe de la Montse. No us quedeu amb la idea d'una velleta a la muntanya. Montse es va treure el permís de conduir i ha corregut per tot arreu.


 Com veieu són moltes les històries i n’hi ha per escriure un llibre. Són difícils de transcriure perquè el que les fa especials és sentir-les per la pròpia Montse. M’hagués agradat pujar el dia del seu aniversari però la meva salut m’ho va impedir. Potser arribarà el dia que pugui tornar a pujar a peu o en bicicleta però de moment, vaig aprofitar per arribar-m’hi en cotxe amb el petit per felicitar-li el Nadal i gaudir una estona de la seca companyia. M’agrada escoltar els seus savis consells i tant de bo arribi a tenir la seva fortalesa. Com diu ella: a mi ja no em doblega ningú J

Joan X, Marc i Montse el dia de Nadal a Sant Bartomeu de Cabanyes

Marc i Tió de la Montse mirant-se :)
REFLEXIÓ:

Quantes vegades passem per un lloc i som incapaços de reconèixe’l si el fem en sentit invers?

Aquesta necessitat de desplaçar-nos en un estat de semi-comsciència ve aparellada d’una visió túnel i unidireccional que no es permet apreciar i gaudir l’entorn. És el ritme frenètic que marca les nostres vides en el dia a dia: feina, nens, obligacions, oci,... i que extrapolem a l’hora de gaudir de les nostres activitats. Anem tan encaparrats en avançar més i més, més ràpid i amb més força que perdem el contacte amb l’entorn.

Per tant, cal prendre consciència del nostre pas i buscar en allò que ens envolta, perquè de vegades, podem trobar quelcom que ens aporti, enriqueixi i sorprengui més que tot allò que hem fet en el seu conjunt.

US DESITJO BON ANY 2013!!!

V4RF8493KN4U

31 comentaris:

  1. Hola Joan, felicitarte por tan buen post y presentarnos tan bonito lugar y tan curiosa lugareña.

    Ciertamente no me extraña en gran medidda que prefiera renunciar a la mayor parte de nuestas "comodidades" a cambio de vivir.

    Preciosa la ermita y la historia de Salvador y sus hermanos, que posibilitaron en tan valiente acto que hoy disfrutemos de ella; frente a los sinsentidos y burradas que se hacen y la historia nos recuerda cuando somos curiosos en revisarla.

    Por último muy buena reflexión final, ésta vida que en general llevamos nos permite ir rápido de un lugar a otro, siempre con prisa ...pero pocas veces miramos a nuestro alrededor, y todo éso que nos perdemos.

    Un saludo Joan, que tengas un buen final de año y comiences el 2013 con fuerza.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Pablo. Cierto es que llamamos comodidades a todo aquello que nos rodea, sin lo qual no podriamos vivir. Podemos pensar que tenemos un enorme jardin, pero Montse sale fuera de casa y el suyo se diluye en el horizonte. Nos encerramos en nuestras vidas y en nuestras casa, en frios agrupamientos o colmenas de viviendas, cuando por casa de Montse pasa todo el mundo y la saluda.

      Un saludo y te deseo Felices Fiestas y un Buen Año 2013 con muchos golpes de pedal.

      Elimina
  2. He vist la FELICITAT i m'ha dit que anava a casa teva. Li he demanat que portés també a la SALUT i l'AMOR. Tracta'ls bé, van de la meva part. Feliç Any nou 2013 ...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Seran ben rebudes i tractades per igual, ja que l'una sense l'altra, no té raó d'ésser. bon Any 2013!

      Elimina
  3. Ostres Joan, quins records que me has fet venir........la Montse, es tal com la has retratat, els dos o tres cops que he parlat amb ella ha estat tal i com tu ho descrius, em va obrir l'ermita i em va explicar mil i una histories. El teu relat, es tot un homenatge a una persona gens "normal" Espero que t'estiguis sortint del sotrac, ànims i bon any.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Francesc! Poc a poc es va posant tot a lloc i els petits passeigs seran aviat bones caminades. Començo a tenir millors sensacions i crec que tornar al meu hàbitat natural em serà favorable. Que dir-te de Montse si la coneixes..és excepcional.

      Bon Any 2013!

      Elimina
  4. HOLA JOAN..TAN SOLO DESEARTE UNA FELIZ SALIDA Y ENTRADA DE AÑO.
    QUE ESTE AÑO QUE ENTRA PUEDAS SUPERAR TODOS ESOS OBSTACULOS QUE HAN APARECIDO Y COMO BUEN DEPORTISTA QUE ERES SABES LO QUE SIGNIFICA SUFRIR PARA ALCANZAR EL OBJETIVO FINAL.
    TE ANIMO A QUE NO DEJES DE LUCHAR Y QUE TENGAS UN...

    FELIZ AÑO 2013 EN COMPAÑIA DE TU FAMILIA

    UNA ABRAZO COMPAÑERO DE JUAN " EL HIERRO "

    ResponElimina
    Respostes
    1. MUCHAS GRACIAS JUAN. En esa lucha eres todo un referente y un ejemplo a seguir y así lo haré, con toda mi fuerza.

      FELIZ AÑO 2013 PARA TI y LOS TUYOS

      Un fuerte abrazo.

      Elimina
  5. Muy buena entrada, y muy bonito lugar la ermita. Un abrazo y para adelante!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Manu. No te imaginas las ganas que tengo de rodar con el gralla team. Buen año!

      Elimina
  6. Magnífico "documental", Joan, como siempre; da gusto verte tan animado, aunque eso es señal de que todo va bien, lo cual nos congratula a todos; son fabulosos los relatos con los que nos estás obsequiando últimamente, aunque todos esperamos impacientes que el siguiente sea ya a lomos de tu "bicha"; ya queda poco. Un fuerte abrazo, Joan

    FELIZ AÑO NUEVO!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Salvador. La verdad es que todo va mejorando poco a poco. Empezare a caminar por la montaña en breve y la bici la pondre primero en el rodillo para rodar suave. Mejor que la tenga atada porque sino la tentacion es fuerte y podria cometer una barbaridad :-). Un fuerte abrazo y feliz año.

      Elimina
  7. Bonita entrada, Joan, aprovecho para desearte una buena entrada de año, que ese sustillo que nos hemos dado en el 2012 se quede ahi y a partir de ahora todo sean buenas noticias.
    Asi que a este año le pediremos salud, que es lo unico que importa.
    Un beso

    ResponElimina
  8. Muchas gracias Ana. Pues sí, ese serà el megor regalo que podemos disfrutar del 2013 en adelante. Feliz año y que con esa salud disfrutes de nuevos retos.
    Un beso.

    ResponElimina
  9. bonito,bonito,bonito joan una vez mas culminas mis ansias de conocer a personas y su hitoria,estas personas como montse son las que me gusta conocer delante de un cafe y una silla,y dejar que sin prisas te cuente cosas,historias,vivencias y asi disfrutar de una narracion fantastica.
    las personas de estas edades tendrian que ir por los colegios y dar educacion historica a mas de uno que se piensa que google lo sabe todo.
    una vez mas me descubro ante ti joan y te felicito por un trabajo tambien hecho.
    te deseo un feñiz año y espero verte pronto con el maillot del cau y enseñandonos la historia de esta preciosa tierra.
    un fuerte abrazo joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. muchas gracias Juan. si que seria buena idea q personas asi ilustraran a los demas. seguro que mejorariamos mucho.aun recuerdo los momentos q pasaba al lado dr mi abuelo escuchandolo o de esa anciana, la sra. Pilar, una vecina q siempre le dediaba unos minutos. cuanto les debo y cuan utiles fueron esos minutos!

      No se cuanto tardare en rodar por nuestros montes pero la proxima entrada de BTT te la dedicare :-) ja que es por tu santuario de la serralaada st. jeroni de la murtra, ca l.alemany,.... y ojala en breve la vuelva a disftutar montado con mi bici.

      Que tengas un feliz año, sobretodo llenobde salut para ti y los tuyos. Un fuerte abrazo!

      Elimina
  10. jOANETX, se me acaban los adjetivos para definirte te superas crónica a crónica y es un placer leerte como de un libro se tratara. En esta ocasión me has hecho recordar a esta magnífica señora que tan bien atiende a cuantos pasan por la ruta Prehistórica. Una señora digna de admirar sin duda, te paso un enlace cuando la conocimos en la que la llamo Merçé ... pobre! http://coswor.blogspot.com.es/search/label/BTT%20Ermites?updated-max=2010-05-05T00:40:00%2B02:00&max-results=20&start=7&by-date=false . Feliz año y recupérate gran amigo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me llevas bastantes kilometros de ventaja :) Me cuesta encontrar un lugar donde no hayas plantado la bandera jajaja. Pero tengo algunos cartuchillos en la recamara ;) Lo bueno de empezar la recuperacion a pie es que me voy a hartar de hacer trialeras y senderos jeje. Un fuerte abrazo!

      Elimina
  11. Hola Joan en primer lugar gracias por partcipar en mi modesto blog, y si en cima te gusta, mejor que mejor,
    La vida es dura pero no tanto, yo estoy desmoralizado por lo que me pasa, tu estas desmoralizado por lo que te pasa, pero como bien dices nosotros somos de otra raza, y sabemos que lo que nos pasa es un pequeño lance de la vida, y somos unos privilegiados de la vida, yo con 68 tacos tengo un montos de objetivos por cumplir, tu que eres mas joven, no te puedes imaginar lo que te queda por sufrir y disfrutar de las cosas que mas queremos la familia y el deporte,bueno joan desearte un gran 2013 que seguro seguiremos contándonos aventuras.

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Joan. Pues si, despues de estos breves lanes de la vida volveremos raudos a nuestros cometidos, a satisfacer plenamente esa sed de objetivos y metas por quehacer. Te deseo igualmente un muy buen año 2013!

      Elimina
  12. Joan, es la primera vez que entro en tu blog y la verdad, me has dejado con la boca abierta. Me encanta todo lo que tiene que ver con la historia..., y si es la historia de esta buena mujer, Montse, pues mucho mejor, más veracidad.
    Desearte ante todo esa pronta recuperación, ya que los guerreros siempre luchan ante cualquier adversidad y tu no vas a ser menos.
    FELIZ AÑO JOAN!!! Y muchisima salud para disfrutarlo. Ánimo.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  13. Hola Txarly. Bienvenido pues :) Me alegra mucho que te guste, es por lo que realmente merece la pena escribir. Con el unico afan de que pueda ser de utilidad a alguien.

    Muchas gracias por los animos. Si que es una verdarera lucha, si. Ahora estoy tomando fuerzas pero no dudo que volvere a las andadas porque es lo que realmente me hace sentir vivo de verdad. Un abrazo.

    ResponElimina
  14. Cada poco rato que dispongo, leo y analizo tu espacio y dice mucho de tus inquietudes y tu forma de ser. Sigue con este espacio, eres un buenisimo referente.
    Has despertado curiosidad en mi, por visitar este lugar... Ya has conseguido un solido seguidor... Te sigo leyendo... Dale duro Joan!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Pirri. Tus palabras me reconfortan mucho. De hecho, tu primer comentario, donde bien dices que somos de otra pasta se me ha quedado gravado.

      Me alegra que te haya despertado esa curisiodad. Es muy gratificante pensar que una cronica pueda ser de utilidad. Un fuerte abrazo!

      Elimina
  15. Només agraïrte,tota la sabiesa que ens fas arribar amb les teves entrades al bloc. N'hi ha per treures el barret.
    Reportatge wapissim, sincerament.
    gràcies de nou.
    Salut i pedals

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Xavier. Jo a banda de felicitar-te l'any, et felicito pel teu fill. El video que ha fet no hi ha paraules per descrire'l. Quina dedicació, ilusió i ganes li posa i que bé que ho fa. Tan aviat com pugui faré una entrada per donar-li la màxima difusió. Una abraçada!

      Elimina
  16. Joan,
    Seguint el GR92, ens vam aturar a l'ermita de Sant Bartomeu i la Montse ens va ensenyar la capella i vam fer petar la xerrada, és molt agradable i comunicativa, tal com molt bé tu dius. Després hi hem tornat un altre cop.
    Llegint el teu post l'he recordada i m'alegro que estigui bé i que trobi persones com tu, amb sensibilitat per transmetre-nos tot el que sap.
    Desitjo que et recuperis del tot ben aviat!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Maria, vaig millorant poc a poc però cap endavant que ja és important. M'alegra molt que la coneguis. Gràcies a tots nosaltres li fem molta companyia, gaudim de la seva presència i ella se sent feliç. Està ferma, com sempre, de fet diria que està més forta que jo :)

      Una abraçada

      Elimina
  17. hola joan, acabo de veure el reportatge de la Montse, i m.ha encantat... buscant i buscant per internet com fer la ruta del meridia verd de la Roca del VAlles fins Mongat, he trobat la teva pagina...i m.han agafat moltes ganes de coneixer aquesta maginifica dona...espero fer.ho aviat...i encara que tard espero que et trobis del tot recuperat de la teva salut, gracies!

    ResponElimina