pujada a Castellruf des de Sta. Maria de Martorelles


Fa pocs dies he fet les meves primeres passes per la muntanya buscant la superació de forts desnivells i fent-ho de forma ràpida. Es podria dir que es tractava d’un híbrid entre el senderisme i el running amb molts canvis de ritme. És el pas previ per a fer una mica de trail running.

Ja que es tracta d’una fita important i eren les primeres passes, vaig pensar fer una ruta curta, intensa i per algun indret especial. Hi ha un poble petit, amb molt d’encís i que es troba en mig de la muntanya però, relativament a prop de la urbe amb poc més de 1000 habitants: Sta. Maria de Martorelles. Aquest seria el meu punt origen i l’objectiu era ascendir al turó de Castellruf, per gaudir del paisatge i dels vestigis del poblat ibèric que encara són visibles. Un total d’uns 8 km amb uns 500m +

...Sta. Maria de Martorelles...

Malgrat no poder afirmar-ho amb seguretat, els primers residents de Martoriliis o Marturies o Martorelles, varen tenir com a primera residència fa uns 2.300 anys el poblat ibèric, envoltat de potent muralla del Turó d’en Guillamí, situat a la Serra de Marina, a prop de la Font Sunyera i una mica més lluny del seu poblat germà Castellruf.


Els habitants de Martoriilis patint per les seves vides van participar a la Segona Guerra Púnica aliant-se amb les legions romanes que havien desembarcat a Ampúries per lluitar contra els Cartaginesos allà per l’any 218 aC i van marxar directes cap a l’Ebre a combatre’ls. Finalment aquesta aventura romana ens va costar cara, l’any 195 aC, forces manades per Caton van ocupar els pobles que no es volien sotmetre, entre ells el nostre que va ser cremat i destruït..

Sta. Maria de Martorelles

Text i imatge extret de la web de l’Ajuntament de Sta. Maria de Martorelles

església de Sta. Maria de Martorelles
L'església parroquial és d’estil romànic en trànsit cap al gòtic. Després de llegir la seva història no sorprèn el reixat de ferro. Va ser construïda com a Santuari l’any 877 i només passats 108 anys va ser destruïda pel moro Al-man-sür. Reconstruïda, va ser novament saquejada i destruïda pels francesos l’any 1776 i novament saquejada l’any 1936 per la turbamulta revolucionària.



...Comencem la ruta...

Aquest recorregut passa majoritàriament per senders i corriols. També es pot fer tot amb BTT tot i que tècnicament és molt dur i seria considerat de dificultat alta.



Només sortir del poble i passat el cementiri, s’agafa el camí ral. Aquest tram es molt diàfan i passa a través dels camps de conreu de la vinya.

camps de conreu de la vinya

Una vegada s’arriba a la casa de Can Bernades, s’agafa el sender immediat que hi ha a mà dreta, començant l’ascensió.

D’aquesta part del recorregut destaca la gran varietat de vegetació. Cada tram és un entorn totalment diferent.





Només hi ha una petita treva on els arbres i matolls cedeixen els seu espai i, on es pot gaudir d’una bona vista del turó de Sant Miquel

turó de Sant Miquel

D’entre les plantes s’aprecien diverses construccions que lluiten per mantenir-se fermes davant de la força de la vegetació que vol recuperar el seu espai.


Una vegada arribats a aquesta fita, són pocs els metres que em separen de la cima.


És la última pujada forta on es fa un petita grimpada fins a trobar els primers vestigis. En aquest cas una sitja enorme, d’uns dos (2) metres de profunditat, on els ibers preservaven els seus productes.

sitja

Pel que fa als antics pobladors, els Laietans, aquest és un dels molts poblaments que hi ha al llarg de la serralada Litoral. A la meva primera entrada d’aquest blog hi trobareu més informació: Ruta del Ibers

Es pot fer una ruta circular entre el matolls per anar trobant diferents fragments de l’assentament. Moltes de les pedres que hi ha pel terra són part d'aquell antic poblat.

caminant entre el poblat
Més endavant trobarem encara algun mur dret...
assentament iber de Castellruf


El lloc és molt arrecerat i només a la banda Sud hi ha un celobert on es pot gaudir del paisatge. Aquí em vaig prendre uns minuts per gaudir del magnífic moment. No cal explicar més...

Joan X al cim

Aquí les teories d’Einstein prenen realitat, com més fort puges i com més alt arribes, més petit es fa el cansament transformant-se en una gran satisfacció. És inversament proporcional.

gaudint de la fita aconseguida

Després dels meus minuts carregant piles, vaig baixar per pista per anar fins a la font de la Mercè.

corrent per la font de la Mercè

La tornada, tret de la pista que baixa a la font, és bastant regular fins a arribar a Can Girona.

Passat Can Girona, el tram següent és veritablement espectacular. L’erosió i els pas dels anys han forjat un canó rogenc i farcit de verd.


...compartint l'experiència amb el petit..

Les agulletes que vaig agafar van ser considerables, però aquesta experiència m’ha creat una forta adicció J Ja tinc molts projectes voltant pel cap... ;)

Però abans de tot, d’iniciar-me en nous reptes, volia gaudir novament de la bellesa d’aquest indret amb la companyia del meu petit Marc.

Com té 4 anyets, vam deixar l’ascensió a Castellruf per a més endavant. Tot i així vam anar caminat des de Sta. Maria de Martorelles fins a la font de la Mercè i tornar, fent uns 5 km. Si el primer dia va ser intens lluitant muntanya amunt per superar-me, aquest altra va ser genial, preciós, no té preu vaja. Ens ho vam passar d’allò més bé!!!


Marc

Es podria dir que vam fer una transició perquè primer de tot vam fer una horeta de piscina, jugant i nedant una mica i, després, molt ràpid, molt ràpid, vam preparar ells entrepans i les nostres motxilles i vam anar cap a la muntanya.

...ruta per a petits muntanyencs...

Aquesta ruta és una bona opció per als petits perquè és plena de coses que els hi crida moltíssim l’atenció. De fet, moltes vegades obviem que ells són plenament conscients de tot i per tant, plenament capaços d’adonar-se’n també que aquell indret és una joia.



La piscina ens va passar factura i vam fer aviat la primera aturada per menjar.


Una vegada amb la panxeta plena, vam continuar descobrint aquell indret: flors, plantes, bolets, glans... fins i tot vam trobar una petjada d’un senglar!



El tram més senzill pel que fa a la orografia i la vegetació va ser amenitzat amb uns quants bassals. Qui es pot resistir a llençar una pedra?



La vall es torna a tancar i la vegetació torna a ser la pròpia de llocs ombrívols i humits.

Arribem al nostre objectiu: la font de la Merçè! Aquí vam passar una estoneta jugant.




Poc després vam reseguir les nostres passes per a tornar per allà on havíem passat.


Joan X i Marc <3


Un vegada a Sta. Maria de Martorelles vam prendre plegats alguna coseta calenta.

prenent una beguda calenta a l'arribada

Bé, això és tot. Com a reflexió, podria dir que:

REFLEXIÓ: És ben curiós que, per allà on vaig passar corrents muntanya amunt, ensordit pel batecs del meu cor i sentint-me satisfet d’haver-me superat i obrint via a nous reptes. Després de viure unes emocions molt intenses, torno a passar a poc a poc, agafat de la mà del meu petit i amb la seva genial companyia queda diluït tot el que havia fet abans perquè si allò havia estat intens, això d'ara no té nom!

Un ha de racionalitzar el seu espai i tant important és compartir-lo amb els éssers estimats, com tenir-ne una mica per a un mateix, tot i així, tinc molt clar què triaria en cas d’haver d’escollir  <3

amagats dins l'arbre

Ah! Un afegit de darrere hora: En Francesc Ayats, gran muntanyenc de la zona i mestre del blog Caminar després dels 50, m’ha comentat que aquest arbre on ens vam amagar és un lledoner gairebé mil.lenari i que antigament hi havia el costum quan es consagrava una església, es plantava un lledoner al límit de l’espai, conegut com la Sagrera. Moltes gràcies Francesc per aquesta aportació.



DADES TÈCNIQUES I D’INTERÈS


(click per descarregar track + dades de cicloide.com)

(click per descarregar track + waypoints de wikiloc.com)



ruta curta per a petits:

 
(click per descarregar track + waypoints de wikiloc.com)








gràcies per la vostra atenció!


14 comentaris:

  1. hola joan como estas??? entras poco pero cuando lo haces uffff tiembla blogger jajaja.
    fantastica salida querido joan pero permiteme que te felicite mas por marc,como crecen y como pasa el tiempo sin darnos cuenta.estos momentos vividos junto a ellos marcan un fuerte lazo para años veniderosb que sin duda recordara gratamente.
    yo con mi hijo ivan hago lo mismo que hizo mi padre conmigo:monte,monte y mas monte.ahora estamos en plena temporada de bolets y salir con ivan y alba que es mi hija mayor es una pasada:te preguntan,les enseñas cuales son los buenos y los no tan buenos y eso hace piña,mucha piña.
    las fotos son de sobre diez fantasticas,la de marc tirando la piedra al charco es fantastica.
    un fuerte abrazo joan,gracias por una entrada tan buena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Juan! Que tal? La verdad es que no doy a basto para publicar, tengo un monton de material acumulado pero eso requiere mucho tiempo. Cuanta razon tienes con lo de los crios. Al compartir con ellos en la montaña se genera un vinculo muy fuerte y especial, casi imposible de reproducir en una cronica porque son miles de sensaciones las que nos aportan. Eso es vivir.

      Un abrazo muy fuete y, aunque no publique mucho, sigo tus andaduras. Ya he bajado un poco las lorcillas, ahora falta meterle un poco de gas a la cabra.

      Elimina
  2. Tengo que analizar esa zona en bicicleta. Muy bonita la salida y los detalles bien explicados. Un poco de mariconadas por algún sitio pero bueno... jaja. Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mariconas? la sensibilidad no esta reñida con el buen hacer jajajaja joder que frase me ha salido asi sin pensar. La ruta esta cerca de Coll Mercader, asi pues, la tienes a tiro de piedra. ya me contaras que tal la subida. La puedes hacer en un sentido y luego en el otro, despues me dices en qual se te saltan menos las lagrimas jajajajajaja.

      un abrazo

      Elimina
  3. me encantan estas clases de ruta ricas en patrimonio y naturaleza ,ya sea en bici y com se tercie.de diez...!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Ginetas. Es cierto que tanto da ir con o sin montura. La cuestion es sentir la naturaleza y todo lo que nos rodea.

      Elimina
  4. Como me a gustado ese comentario de racionalizar tu espacio, porque se de muchos que nos machacan por ello...véase un par de cuñados mios jejje.Y solo de pensar el subidón que te has pegado corriendo ya me entran agujetas aquí sentado, madreeee! si hay un rampón desde la Font de la Merçè!!!.
    Por cierto, no has comentado nada del ninot que pusimos el año pasado en la cima jejej Veo que aún no lo han quitado, pero para la próxima plantada del belén lo haremos nosotros jejej. Saludos Kilyan Jornet!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo comente en la ruta de los iberos, en mi primera entrada. Subi poco despues de que lo pusierais. Es toda una obra de arte. De hecho, siguiendo tu blog me indugiste a seguir tus pasos. Tu pusiste el asador y yo la carne.

      Un abrazo Coswor!

      Elimina
  5. Carai Joan he quedat fascinat per tot plegat, l'entrada del blog, la ruta, les imatges, totes les dades que fan que una petita sortida es converteixi en genial... Felicitats per en Marc, que gran ja i com creixen.
    Salut amic

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! Si que està gran. Passa el temps volant. Moltes vegades penso en el teu per adonar-me'n de aqui a 4 dies més, el meu estarà igual i per tant, aprofito encara molt més.

      Salut i força!

      Elimina
  6. Hola Joan :) ya veo que habéis disfrutado un montón de esta clásica! y tu peque, que guapo que es!!! está genial que le lleves contigo en tus caminatas!
    Te dejo el link donde salen un par de fotos de los belenes que suben algunos años la Peña Los Güevones
    http://foticosyrutas.blogspot.com.es/2007/04/subida-castellruf.html
    Un besazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que esta guapisimo, si, y ademas se le ve super feliz. Es una suerte poder compartir todo esto con el y ver que lo disfruta.

      Gracias por el enlace. Fue gracias a tu entrada que localice el lugar hace tiempo. Descubri lo del pesebre a traves del blog de Coswor y buscando informacion di con la entrada de tu blog, que por cierto, todo y no publicar, sigue teniendo una tirada bestial.

      Un beso!

      Elimina
  7. Opa!! JOan
    Não entendi bem quanto ao problema tecnico. você esta com dificuldade para acessar nosso blog?

    ResponElimina
  8. ei Joan, aquest cap de setmana hem anat a Castellruf, primer vam pujar fins al turó de Galzeran que té una vista espléndida.
    El teu itinerari està molt ben explicat i fins i tot m'ha aclarit alguns dubtes històrics.
    Moltes gràcies per compartir-ho!
    Salut i bones i felices descobertes!

    ResponElimina