ruta pels afluents del Besòs: Mogent, Congost, Tenes, riera de Caldes i Ripoll

ruta pels afluents del Besòs: Mogent, Congost, Tenes, riera de Caldes i Ripoll
Per desplaçar-se pel dos Vallès, l’Occidental i l’Oriental, de forma ràpida i amb poc desnivell + acumulat, es poden aprofitar les seves artèries naturals formades pels afluents i rieres que pertanyen a la Conca del Besòs.

Aquestes artèries gairebé sempre van acompanyades de camins paral.lels, molts d’ells arranjats amb idea de crear un espai d’esbarjo i convivència o zona de pràctica de l’esport.

He fet una ruta de 100 km que “circumval.la” els dos Vallès, passant per moltes de les seves poblacions més importants i mirant de seguir al màxim aquests passeigs o camins fluvials. Les opcions són infinites ja que, si sumem la longitud acumulada del rius i rieres més importants de la conca, tenim una distància de 530 km.

El Besòs

És un riu curt, d’uns 17,7 km de recorregut, que neix amb la unió del Mogent i el Congost i desemboca a Sant Adrià del Besòs.

riu Besòs
Durant els anys 1970-1980 va ser tristament famós per ser el riu més contaminat d’Europa. La indústria instal.lada a la conca és molt variada, hi són representats gairebé tots els sectors, particularment el químic, metal.lúrgic, plàstics,... tot plegat uns 10.000 establiments potencialment contaminants. Des de mitjan dels 90 s’han anat netejant i depurant les seves aigües.

desembocadura del riu Besòs
Els afluents del Besòs

La conca del Besòs es troba emmarcada entre les serralades Pre-Litoral i Litoral, tot i que la major part de la seva superfície es desenvolupa dins de la depressió del Vallès.

Algun dels punts culminants més significatius de la divisòria d’aigües són: el Pla de la Calma, el Tagamanent, la Mola, el Montcau, el Tibidabo i el Corredor.

Els seus 5 principals afluents són:

Mogent de 24,5 km (neix al Vallès Oriental)
Congost de 41,0 km (neix a Sant Cugat de Gavadons)
Tenes de 32,5 km (neix a Castellcir)
riera de Caldes de 22,0 km (neix a Gallifa)
Ripoll de 39,2 km (neix a Sant Llorenç Savall)

El cabal del riu és típic del Mediterrani, molt irregular al llarg de l’any. Cada època de l’any té el seu encant i el riu Besòs no n’és un excepció. Prova d’això veieu una fotografia d’un fred dia de desembre extreta del blog de Coswor, BTT i més (click aquí per veure la seva crònica). La foto és preciosa i si aprofiteu a llegir la crònica veureu com aquests agosarats bikers van rodar a 6º sota zero (gràcies Coswor per cedir-me la fotografia).

foto cedida per Coswor del seu blog Coswor, BTT i més 

Una mica d’història...

Al segle X es va construir el Rec Comtal que naixia a Montcada i Reixac i arribava fins a dins de la ciutat de Barcelona per regar-hi els conreus. L’activitat agrícola va ser predominant fins la dècada dels 60.

horts testimoni del passat agrícola de la conca del Besòs

Sobre la ruta

La ruta és d’uns 100 km i l’he iniciat a Santa Perpètua de Mogoda tot i que es pot fer des de qualsevol punt ja que és una ruta circular. Només s’acumulen uns 900 metres + i és molt ciclable.

parc fluvial a Santa Perpètua de Mogoda

Es pot dividir en dues rutes de 58,9 km i 55,9 km per fer-ho en bicicleta o es pot dividir en fragments més petits per fer senderisme. Hi ha infinitat de possibilitats.  Gairebé tot és camí, d’aquell que jo anomeno “autopista de muntanya” atesa la seva amplada.

Comencem la ruta

El primer tram és dur i farragós perquè hi ha moltes pedres. Pot desmotivar a qualsevol pensar que tot és així però afortunadament només són 2 km on cal superar també algun obstacle a la riera de Caldes.

riera de Caldes, en aquest tram cal fer filigranes per passar-lo

després de les pedres entrem en un tram fresquet, a la part final de la riera de Caldes

Una vegada passem el gual encarem cap a munt pel riu Besòs durant uns 5,5 km. És curiós com l’acció humana pot crear de vegades orografies i relleus que donen un aspecte bonic a l’entorn.

camí del riu Besòs amb un curiós turó fet per l'home

Als 9 km de ruta arribem al naixement del Besòs on conflueix el Mogent i el Congost. En aquest cas, agafarem el Mogent.

antic pont trencat

construcció d'un pont nou al naixement del Besòs (unió dels rius Mogent i Congost)
 La part que transcorre per Montornès del Vallès és molt fresqueta i està molt ben arranjada.

camí del riu Mogent a Montornès del Vallès

Els següents quilòmetres passen entre el riu i camps de blat i civada. Les vistes són magnífiques i podem veure Céllecs al fons.

camí del riu Mogent a Vilanova del Vallès

Passat Vilanova del Vallès i després de creuar el gual de can Farigola descobreixo uns racons realment preciosos. També hi havia ànecs i aneguets en formació però no vaig ser-hi a temps de fotografiar-los.

riu Mogent

riu Mogent
Als 15 km de ruta deixem el riu Mogent i enfilem cap al turó on es troba el centre penitenciari de Quatre Camins (CPQC)

turó del centre penintenciari de Quatre Camins (CPQC)

Després baixem el turó i passem per l’església de Sant Julià que hi ha a Palou (pertany a Granollers). La zona de Palou és ben curiosa si es creua pel camí ral (és travesser a la ruta). Un surt de Granollers, de la civilització, i després de quatre passes es troba en un món totalment rural on les gallines corren tranquil.les pel camí.

església de Sant Julià a Palou (Granollers)
Als 20 km arribem al riu Congost. En aquesta època de l’any agafa molt colors que guanyen terreny a l’aspecte trist del polígon industrial.

riu Congost a Granollers

riu Congost a Granollers

Els següents 5 quilòmetres es fan pel passeig fluvial del Congost, lloc de trobada de molts runners de la zona. El circuit per córrer està marcat a cada quilòmetre d’una forma ben llampant.

circuit de running

riu Congost a Montmeló

Al quilòmetre 25 de la ruta haig de deixar el camí del riu perquè es totalment impracticable.

camí empedrat
En aquest punt havia un pont fet de forma casolana i que ara ha estat “reformat”.

pont antic de "construcció casolana"

pont de nova construcció
Els següents 4 quilòmetres són horribles, lletjos, per asfalt entre polígons molt transitats i sense veure verd. El riu Tenes és el següent a ser recorregut però transcorre amagat pel formigó i és impossible d’accedir-hi.

Això sí, em va cridar l’atenció una curiosa autoconstrucció humana que em vaig trobar: una tanca feta de matalassos. Crec que si en Tàpies ho veies li agradaria J.

tanca de matalassos tipus "Tàpies"
Ooooooh! Quina grata sorpresa! Entre tot el formigó hi havia un petit espai forestal on la ginesta farcia un bosc de pins. Molt bonic.

bosc de pins i ginesta
Afortunadament deixo el darrer bosc de formigó per tornar a la natura.

bosc de formigó
Volia contacte amb la natura? Doncs a Lliçà de Vall el vaig tenir de ple! Al creuar el riu Tenes se’m va quedar la roda clavada i vaig fer un petit bany improvisat J. Posats a mullar-me, vaig aturar-me per capturar aquest tram però aquesta vegada fet a peu.

remullada al riu Tenes
Sempre faig esment sobre la seguretat. Una màxima és no subestimar la natura. He vist morir gent ofegada amb un cabal fort que no aixecava més de tres pams. Els rius són perillosos fins i tot quan es presenten tranquils. Més endavant publicaré a l’apartat important una mica d’informació tècnica i bàsica per a la pràctica de l’esport a la muntanya.

RECORDATORI: L’any 1962 a les inundacions del Vallès van perdre la vida un miler de persones. Una puja breu però intensa va desbordar el rius i una barreja de ferros, vegetació, aigua, es va endur per endavant tot allò que es trobava al seu pas.
inundacions de l'any 1962 (el riu Besòs al seu pas per Montcada i Reixac)


Seguint el curs del riu Tenes arribo a un parc de Lliçà de Munt on aprofito per estirar una mica les cames perquè porto 35 km però encara queden 65 km.

parc a Lliçà d'Amunt
Ara toca salvar 10 km de muntanya amb poc desnivell per anar a buscar la riera de Caldes. Des de la part més alta es pot veure Santa Eulàlia de Ronçana. Al fons de la fotografia i d’esquerra a dreta es veu perfectament les Cingles de Bertí, el Puiggraciós, el Tagamanent i el Pla de la Calma.

Santa Eulàlia de Ronçana
Hi ha un tram que transcorre paral.lel a la carretera C-1415-b. He passat moltíssimes vegades per aquella carretera i mai diria que hi havia un corriol al costat. Recomano fer aquest tram pel corriol perquè tot i ser bastant “enganxós” per les restes vegetals, la carretera aquesta és molt perillosa. És molt estreta, amb revolts, corren molt i hi ha molts accidents.

corriol paral.lel a la carretera C-1415-b

 45 km. Arribats a Can Valls podem veure els nous objectius: Baixar fins a la riera de Caldes per arribar-hi fins a Torre Marimon i, una vegada allà, saltar a Sentmenat seguit de Castellar del Vallès per a tornar a la nostre ruta farcida d’aigua.

nous objectius
48 km. Decisió important: En aquest punt podem retornar a Santa Perpètua de Mogoda baixant per la riera de Caldes per finalitzar amb uns 59 km (ruta 1), o bé continuar per acabar fent els 100 km (ruta gran). Una altra opció és començar des de Santa Perpètua, pujant per la riera de Caldes fins a aquest punt i continuar la ruta (ruta 2) que resultaria amb uns 57 km aprox.

51 km. Torre Marimon. Actualment pertany a la IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària). Aquí fan estudis, experiments, assaigs,... sobre el tiberi. No vull ni pensar com ho fan L La part positiva és que els terrenys són d’ús públic i és un lloc perfecte per a passejar o córrer.

Torre Marimon
Al costat hi ha una ermita i una font. És un bon avituallament perquè encara resten un 13 km de muntanya per a arribar al riu Ripoll.

ermita a Torre Marimon

Després de l’ermita, pugem per la BV-1424 fins a la C-1413-a, girem a la dreta, pocs metres i fins el mini polígon, on hi ha un camí que ens duu fins el Roure Gros. Des d’aquest camí podem veure Caldes de Montbuí des d’una bonica perspectiva.

Caldes de Montbuí
Una vegada al Roure Gros anem cap a Sentmenat, que el vordejarem fins a passar pel seu castell.

Castell de Sentmenat

Després s'ha d'agafar un camí que porta cap a l’alzina de Can Quer i Castellar del Vallès. En aquest camí em vaig trobar una curiosa construcció enmig de la natura que recuperava el seu espai.

xemeneia que surt del bosc
El final del camí, de pujada, és molt mal parit. També es podria dir que tècnicament és difícil perquè hi ha molta pedra i xaragalls, però jo diria que és mal parit J

riu Ripoll a Castellar del Vallès

riu Ripoll a Castellar del Vallès
Passat Castellar del Vallès baixem al riu Ripoll per continuar el nostre recorregut per la conca del Besòs. Amb els pas dels anys el riu ha anat erosionant el terreny fins a formar autèntiques muralles als costats.

camí del riu Ripoll
69 km. Aquí cal fer una menció especial. És un afegit de 3 km entre anada i tornada per tornar al mateix punt però val la pena. És un tram molt dens de vegetació, banyat per una riera que creu a banda i banda de forma constant fins arribar a una pujada que en porta a la font del Suro. Si seguim una mica més, uns 400m, arribaríem a l’església de Sant Julià d’Altura (segle XVI-XVII).

camí d'accés a la font del Suro



font del Suro


Una vegada fet aquest agradable recorregut agafem la directa fins al quilòmetre 90. Tot el passeig fluvial està perfectament arranjat i molt proper al riu. És un lleu i constant descens que, tot i passar per Sabadell i Sant Quirze del Vallès, no sembla que estem a prop de la civilització atès que allà on ens arriba la vista, només es veu pràcticament natura.

Compte amb les velocitats :-D

camí del riu Ripoll amb el 4 llaunes d'un pagès de la zona
El riu Ripoll desemboca en el Besòs. Al fons es pot veure la Coscollada de l’Amigó.

desembocadura del riu Ripoll al riu Besòs
Que bonic! Les institucions cada vegada prenen més consciència de la preservació del medi i de la creació de vies verdes.

carril bici a Montcada i Reixac
Després de gaudir del carril bici de Montcada i Reixac, arribo al riu Besòs per pujar fins a la riera de Caldes i retornar al punt d’inici.

Una altra opció seria baixar fins a la desembocadura, a Sant Adrià de Besòs. La part final va ser arranjada quan vàren fer el fòrum de les cultures i ha quedat un espai meravellòs per a la gent, on cadascú té el seu espai: Hi ha zona per vianants i patinadors/es, carril bici, sender per running i zona d'herba per a esbarjo. Genial!



REFLEXIÓ: Un riu que havia estat el més contaminat d’Europa i que actualment està saturat amb més de 10.000 establiment potencialment contaminants pot ser concebut com un indret lleig i de poc interès però NO és així. Cada cosa té el seu encant i, si un para atenció en tot allò que el rodeja, sempre pot trobar infinitat de detalls que ho faran més atractiu i interesant. Moltes vegades tenim una barrera als ulls que no ens permet apreciar les coses que tenim davant.



DADES TÈCNIQUES I D’INTERÈS




(click per descarregar track + dades de cicloide.com)
(click per descarregar track + waypoints de wikiloc.com)
desnivell acumulat: 400 m.   IBP Index: 42 CC   57,7 km

(click per descarregar track + dades de cicloide.com)
(click per descarregar track + waypoints de wikiloc.com)
desnivell acumulat: 650 m.   IBP Index: 66 BC   55,6 km

(click per descarregar track + dades de cicloide.com)
(click per descarregar track + waypoints de wikiloc.com)
desnivell acumulat: 1000 m.   IBP Index: 109 BC   100 km



gràcies per la vostra atenció!

24 comentaris:

  1. hoy hemos aprendido un poco mas de naturaleza y ruta interesante para poder practicarla en alguna ocasion .de tanto en tanto tambien va bien practicar autopistas de montaña ,porque en esta epoca del año es lo que mas se agradece,los desniveles mejor para el invierno..!!! bonitas fotos y bien recopiladas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Ginetas! La verdad es que es un ruta fastante fresquita y se agradece poder rodar de forma mas distendida por llano.

      Un fuerte abrazo!

      Elimina
  2. ahora si jajaja,hola joan madre mia pero si te e tenido en mis dos frentes,uno en sentmenat que es donde trabajo,y salgo a entrenar entre semana con la de carretera por la zona de gallifa (te la recomiendo)y otra por el rio besos,yo vivo al final de el junto la estacion de renfe.
    fantastica ruta y con unos datos muy buenos que nos hacen ver lo dañino que es el hombre hacia la naturaleza.las fotos son chulisimas y con un colorido brutal,el color que mas predomina es el verde que te quiero verde jajaja y eso es bueno,eso quiere decir que todo esta humedo y que el agua no es un problema.
    gracias joan por tan magnifica ruta y por hacerme pasar un rato tan agradable.
    un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Verde me quede al cruzar el Tenes cuando se me clavo la rueda jajaja si me hubieran grabado salgo en videos de primera :-) No hundi la cabeza en el agua de milagro...

      Muchas gracias por tus gracias. Solo por hacerte pasar un rato agradable ya merece la pena. Tarde o temprano nos cruzaremos, ya veras.

      Un abrazo Juan!

      Elimina
  3. Muy bien juanito. Entrenando a escondidas jaja. A ver cuando salimos juntos que te voy a fundir!

    Saludos y buena ruta y muy bien explicada. Un día la hacemos con más gente que tiene muy buena pìnta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bajando seguro que me fundes porque me he vuelto bastante "culin". Te diria que he sentado la cabeza pero como me conoces, no te voy a engañar: Me he vuelto culin.

      Pero si haces una simple operacion matematica y a 0 le sumas lo que me sacas bajando y luego le restas lo que te voy a sacar subiendo (en breve), a ver que te da jajajajaja echa cuentas y me lo dices :-) Ese dia no sacare fotos...

      Un abrazo manu!

      Elimina
  4. Por el rio Besos es por donde salimos a correr y utilicé todo el lateral para hacer la tirada larga de preparación para la Maratón.
    Pero Iván se quedó con las ganas de ir con la bici hasta Cardedeu que tenemos una casa, no estaba seguro si llegaba osea que tu explicación nos viene perfecta. Buena ruta, si señor.
    Una pregunta Joan, dices que pronabas mucho, pero te pusiste plantillas o no??? Porque yo las llevo para correr, pero como sigo pronando, mucha gente dice que me las quite no vaya a ser que me estropeen otra cosa. Estoy echa un lio...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Por lo que ha Cardeder respecta te puedo pasar un track porque tengo toda la zona de Granollers muy explorada. Saliendo de el Ramasar (la cúpula) se puede ir sin pisar asfalto como aquel que dice. Todo depende a que lado de Cardedeu quieras ir porque una opcion seria trazar por Marata para llegar a la parte del cementerio o estacion, y la otra seria trazar por La Roca para llegar hasta la parte que toca a Llinars.

      A mi me las hizo Osorio (DEP) y ahora sus descendientes. De Rueda he oido hablar muy bien, de hecho son dos de los mas conocidos en el mundillo. Cuando empece con ellas seguia pronando porque el cambio no se puede hacer de golpe, y con los años se me ha ido corrigiendo. Fijate que despues de la lesion, de 6 meses sin caminar, empece a hacerlo con las plantillas, y me hicieron unas agujetas terribles en musculos que no las habia tenido nunca. Era porque el pisar diferente, los musculos se implicaban de otra manera. Estos cambios requieres tiempo para adaptarse. Las plantillas hay que intentar llevarlas siempre que se pueda. Hay que adquirir calzado que las permita llevar y si de vez en cuando vas sin ellas no pasa nada, pero mejor intentar llevarlas lo maximo posible.

      La gente, cada uno tiene su opinion, y cada uno te dira segun le parezca. Pero realmente quien te tiene que asesorar es alguien experto en la materia. Experto que se dedique, que estudie los pies como los podologos ergodinamicos o algun fisio ducho en la materia.

      Hay otro factor que la gente no tiene en cuenta y son las zapatillas. Busca unas que absorvan bien el impacto pero que a la vez no se deformen mucho por el talon. Algunas marcas las hacen muy esponjosas y parace que den buenas sensaciones pero, si machacas muchos, son muchos impasctos y se deformasn enseguida.

      Espero haberte podido ser de utilidad. Cuidat emucho y busca una buenas decision, porque una lesion seria nos puede marcar mucho. Todosa sabemos lo dificil que es parar porque somos luchadores natos, pero piensa que todo guerrero necesita un descanso.

      Un abrazo!

      Elimina
  5. Joder Joan!! eres todo un aventurero, menuda ruta tio, "espectacular", ya te tenemos fichao jajaja, seguiremos a pies puntillas tus hazañas.

    Un abrazo campeon.

    ResponElimina
  6. Muchas gracias Miguel. Un fuerte abrazo!

    ResponElimina
  7. Tendremos que cambiar el significado de "embrionario" a partir de ahora; vaya Blog, Joan, y vaya actividades; así da gusto; como dice Miguel (der la ACSiberianos), ya te tenemos fichado; te seguiremos con atención cada semana.

    Un abrazo, amigo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Salvador. De verdad, es todo un honor ya que mi blog no deja de ser un humilde blog al lado del vuestro, rico en contenidos y muy bien elaborado.

      Un abrazo!

      Elimina
  8. La veritat es que m'agradat molt aquesta crónica per dos motius. En primer lloc pel contingut sobre l'estat dels nostres rius clarament recuperats, jo ho sé de primera ma, fins els 18 anys vaig viure a 300mts. del Besós al bellmig de Sant Adrià. Y en segon lloc pel aspecta purament esportiu i cultural de la crónica. Tot plegat m'ha fet recordar vells temps de la meva infància quan pràctivament no ens podiem acostar ni el riu Besós ni a la platja.
    Felicitats i salut bliker

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies! Només per això ja val la pena fer la crònica. Segur que abans, tot i no estar arranjat, sortiriau amb les bici d'epoca a explorar ;)

      Elimina
  9. Hola Joan, encantat de saludar-te. M'ha encantat el documental, ho considero això, un gran documental, de molt interès i amb molta base gràfica i de dades, molt bé documentat en definitiva. Tota una guia imprescindible per redescobrir els vallesos, dels quals en tenim una idea degradada, tot al contrari, demostres que fins i tot, pels corredors naturals de les seves lleres fluvials, hi ha un mon de vida i racons per descobrir. Linko al meu facebook, és molt interessant per qualsevol que li agradi el senderisme, btt ò trail. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Fran, moltes gràcies. De ben segur que esportistes com tu ho farien a la carrera!

      Una abraçada!

      Elimina
  10. Una vez mas te superas!... No quería que se acabara la crónica pues la e vivido km a km, en este caso línea a línea. Como me gusta la preparación histórica y técnica que haces antes de escribir la ruta, auyda a enterder de una manera amena todo lo que te vas encontrando por el camino... afluentes, campos, puentes, zonas verdes...Me e visto avanzando kilómetros conforme iba leyendo e incluso me e remojado contigo jajaj. Para la preparación de los Monegros quise hacer una ruta similar, poco desnivel y muchos kilómetros y si llego a tener este documento lo hubiéramos emulado sin duda. A la espera de la publicación de los datos técnicos pues con tu permiso me quedo esta ruta para nuestras salidas cau sábado, no sin antes poner un enlace para que a la gente que se apunte se le vaya cayendo la baba jejej
    Si hasta la foto del Besós congelado queda mejor en tu blog!
    Lo que tengo realmente curiosidad es de saber por donde fuiste para enlazar el Tenes con la riera de Caldes por Sta Eulàlia de Ronçana, cuando la haga saldré de dudas, pero eso sí... me esperaré a que refresque jejej. Saludos gran amigo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Coswor! Me alegro que ya te hayas recuperado. Primero de todo, muchas gracias por tus palabras. En los tracks hay puestos tres puntos de referencia (waypoints) con 3 fuentes. Lo cierto es quea habia alguna mas pero, confie en mi memoria y mira lo que hace la edad jajaja.

      La ruta es un buen entreno para los Monegros y para pasar del Tenes a la Riera de Caldes, lo hice por Can Farell (seria la parte sur de Sta. Eulalia). Hay otra opcion y tengo el track por ahi (ya te lo pasare) que es subir el Tenes hasta el poligon de Can Magre y cruzar Sta. Eulalia por la parte norte (La Serra). Esta segunda opcion hace la ruta mas dura porque aparte de alargar mas, se acumula un poco mas.

      Un fuerte abrazo!

      Elimina
  11. Ruta muy bonita. conocemos buena parte de ella y no tardaremos en descubrir algun rincon que se nos ha pasado por alto. un cronica genial. Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias. Aqui tendreis un monton de charcos para pisar :) Eso si, siempre despues de una buena lluvia porque cuando apreta el calor es una lastima.

      Un abrazo!

      Elimina
  12. Joan, un recorregut magnific, molts trams els habia fet caminant quant la tracció encara funcionaba be, sobre tot el Congost, el Mogent i la Riera de Caldes
    Salut !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Cagun dena amb la maquinària però fixat, tot i tenir la tracció fomuda, ets capaç de recórrer més món que la majoria. El meu avi deia: Ja descansaré quan em mori" i veritablement, només es perd quan es deixa de lluitar.

      Una abraçada i Salut!!!

      Joan X.

      Elimina
  13. Hi,
    Thanks for your recent visit and comment left on my blog
    @ purpletraveller.blogspot.co.uk

    It's great to hear from you and I have linked into your blog as a follower also.

    I look forward to reading moreon your blog in the future...

    Kindest regards fro the UK
    Trevor

    ResponElimina
  14. OLa! Obrigado por visitar meu blog www.offroadbikers.com.br. Suas fotos estão fantasticas. A partir de agora vou acompanhar seu blog aqui no Brasil e desde ja estou adicionando na minha lista de blogs. Desejo a vc muita saude e muitos pedais. Forte abraço do Brasil
    Wiliam

    ResponElimina