el massís del Pedraforca

És molta la riquesa i varietat de les muntanyes que ens envolta però, el Pedraforca té quelcom de diferent, quelcom d’especial i màgic. A diferència de la resta, la seva forma li confereix una personalitat pròpia. El Pedraforca és, junt a Montserrat i el Canigó, la muntanya emblemàtica de Catalunya.

cim del Pedraforca 2498m. (Pollegó Superior)
El massís es troba envoltat pel Parc Natural Cadí-Moixeró però no pertany a una serralada pròpiament dita. Va ser declarat Paratge Natural d’Interès Nacional l’any 1982.

massís del Pedraforca

L’enforcadura es troba a 2356m. i té una tartera a banda i banda. Els dos cims, el Pollegó Superior i el Pollegó Inferior, tenen una altitud de 2497m. i 2475m. respectivament.

vista des de l'enforcadura


El Pedraforca és una de les muntanyes mítiques dels excursionistes i dels escaladors.




Excursionisme:

Hi ha diversos itineraris per pujar caminant, algun d’ells amb una mica de grimpada. Les principals vies d’ascensió són des de Gósol, pel camí de la clota, el bosc de la Tossa i la Tartera, o bé seguint el tram del GR-107 fins a Font Terres i anant per Set-Fonts i la Canal del Verdet. Un altra punt d’inici és des del Refugi Lluís Estasen.

refugi Lluís Estasen
Com a norma general, no es pot subestimar la muntanya i cal anar sempre ben preparat. Per fer excursions al Pedraforca cal tenir un mínim de preparació física i recordar que no hi ha fonts. La climatologia és un factor molt important també a tenir en compte.


Escalada:

Als inicis de l’escalada a Catalunya, les dificultats d’escalar la cara nord a l’hivern feien que l’ascensió fos una gesta comparable a les famoses escalades hivernals dels Alps. De fet, ha estat un dels bressols de l’escalada on l’objectiu era buscar una via que l’ascendís íntegrament i que portés directament a les seves puntes central, el Calderer.
la cara nord
Aquesta dificultat dels inicis ha estat una mica relativitzada  amb els criteris d’altres països ja que no se sobrepassava el IV grau de dificultat quan, en aquell moment als Alps ja feia temps que realitzaven ascensions extremes i es forçaven sisens graus. Cal tenir present però, el material precari de l’època, la tècnica rudimentària i la nul.la informació prèvia, que eren suplides amb grans dosis de valentia, empenta i il.lusió.

Inici de les rutes...

Poc abans d’arribar al refugi Lluís Estasen hi ha el mirador del Gresolet. Des d’aquest punt les vistes són magnífiques.



Passat el refugi hi ha dos camins / senders / corriols: el PR C-123 i el PR C-124 per pujar al Pedraforca, iniciant des de la banda est (Saldes), el primer ens porta per la Tartera i el segon pel coll del Verdet.


Per la Tartera (PR C-123)


La primera part transcorre per un sender, pel mig dels bosc, sense cap dificultat tècnica i assolint el desnivell acumulat ben poc a poc, fins a arribar a la Tartera.

PR C-123
Podríem definir una tartera com una acumulació de blocs i còdols cantelluts en el vessant d’una muntanya, i que quan hi són en una forta pendent, pot esdevenir en una rosseguera, talús inclinat format per les pedres despreses.

la Tartera
Sigui com sigui, una Tartera és munt de pedres, que costa un colló de pujar, i que resulta molt divertit de baixar. Si la baixada es fa corrent, a priori pot fer una mica de por o respecte, però es ben curiós, que si es fa ràpid i amb salts, les pedres absorbeixen l’impacte i la inèrcia. La sensació és quelcom semblant a esquiar.

Pujant la Tartera... (Déu n’hi do!)

Eva pujant...

Baixant la Tartera J


Joan baixant...


força de la natura

El temps a la muntanya és molt canviant. Una de les vegades, vam començar a pujar la Tartera en un dia solellós, a mesura que pujaven va començar a picar el fred, poc després ens va cobrir la boira, més amunt va començar bufar vent i dalt de tot de l'enforcadura, van caure uns quants flocs de neu.



La ingesta d’alcohol no és recomanable. Hi ha una creença errònia que va bé pel fred però dona una falsa sensació d’escalfor, ja que veritablement, el que fa és vas dilatar amb la consegüent pèrdua de temperatura. Tot i així, per celebrar una de les nostres primeres ascensions, vam fer un glop de licor de crema catalana. També va anar molt bé per desinhibir-se a l’hora de baixar corrents, perquè poca conya amb la baixada.


Per Coll del Verdet (PR C-124)




Aqui vam fer una paradeta... :)


Això ja comença a complicar-se...


Aquest itinerari és preciós i de poca dificultat. La cosa canvia quan topem amb la part rocosa i s’ha de començar a grimpar. No és que sigui molt difícil ja que la roca agafa bé però, el tram és llarg i com més puges, comences a pensar que la caiguda serà més forta. És més, arribes a un punt, que si caus, ja no fa mal..


Fixeu-vos bé a la part dreta de la foto anterior :O Què petites es veuen les persones!!!

En aquest tram, la meva parella va demostrar molta valentia. Mai havia fet alguna cosa semblant. No li va resultar fàcil arribar fins a dalt, però amb molta tenacitat, disciplina i força de voluntat ho va aconseguir.



Anar encordats està molt bé en una carena: per si un cau, l’altra ha de saltar a l’altra banda. En el nostre cas, era una falsa sensació de seguretat, ja que si un queia, l’altra li aniria al darrera. Crec que no ho tornaré a fer així...

Cim



Quin moment més àlgid! Després del sacrifici ve la recompensa. Arribar a la part més alta del nostre estimat Pedraforca. Superació personal, feta en parella, com la pròpia relació que va superant els diversos obstacles que s’hi troba pel camí i arriba a un d’aquells moment àlgids, de gaudiment.

cim del Pedraforca 2498m. (Pollegó Superior)

La muntanya uneix.

Cada pas fet amb il.lusió, és un bon pas per arribar al cim. Cada cim fet, és un pas més per arribar al cim més alt de la vida: l’amor i la felicitat.

Joan (24/06/2006)


 
Muntanya Màgica

Són moltes les llegendes. La més difosa diu que a la nit de Sant Silvestre, el 31 de desembre, les bruixes es reuneixen al Pedraforca i salten i ballen per sobre de les argelagues.


A banda d’aquestes històries, per a mi, és una muntanya màgica per uns motius que em reservaré només per als ulls que ho han vist i viscut ;), i no parlo de bruixes... ni de sexe J


Gósol i Saldes (a oest i est del Pedraforca)

Gósol

Són les dues poblacions que es troben als peus del Pedraforca, ubicades a oest i est. La primera, Gósol, es troba ubicat a la vall que porta el seu nom, antigament es trobava a dalt d’un turó, on encara es poden apreciar les ruïnes del castell del segle XI, inclòs en la ruta dels bons homes.

Gósol, a la vall de Gósol (acualment)

Gósol vila vella

El Camí dels Bons Homes (actualment GR-107) és un itinerari turístic entre el Santuari de Queralt a Berga (Catalunya, Espanya) i el castell de Montsegur (Arièja, França) que ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els Càtars o Bons Homes durant els segles XIII i XIV quan fugien de la croada o la Inquisició (es pot recórrer a peu, a cavall i en la majoria de trams en bicicleta de muntanya, tot travessant els Pirineus).


accés a Gósol vila vella
 
Ruïnes de la vila vella i del castell...





Els catarisme era una creença religiosa herètica que es va expandir per tota la zona d’Occitània (sud de la França actual) des del segle X fins al segle XIV


Els càtars, també anomenats bons homes o perfectes, eren homes i dones de rígida moral, que rebutjaven tota riquesa, que no creien en l’Antic Testament i que repudiaven l’església catòlica i el sistema feudal dels nobles del moment. Considerats heretges i per interessos polítics i econòmics, van ser perseguits i exterminats.

Saldes


Saldes era un poble dedicat principalment a la ramaderia i l’agricultura fins al descobriment d’un important jaciment de carbó (actualment clausurat), que va comportar un important increment de la població. Actualment, l’activitat principal és el turisme.

St. Martí de Saldes (segle IX)
Testimoni del passat prehistòric, hi ha el dolmen de Molers. Un dels megàlits més importants trobats dins de la comarca del Berguedà, datat dins el bronze mitjà, prop del 1500ac. En les excavacions dutes a terme s’hi han trobat diverses restes humanes.

dolmen de Molers


DADES TÈCNIQUES I D’INTERÈS



Enllaços d’interès:








(click per descarregar track + dades de cicloide.com)

(click per descarregar track + waypoints de wikiloc.com)

desnivell acumulat: 1168 m.   IBP Index: 84 AB   7,9 km



gràcies per la vostra atenció!



16 comentaris:

  1. Et felicito Joan per aquest magnific bloc que es creat. Per altre banda, aquesta última crònica sobre la pujada al Pedraforca ha estat sencillament genial, i les imatges inmillorables.
    Quan una cosa està ben feta, t'has de treure el barret i no hi ha res més a dir.
    Salut i fins aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Per cert, FELICITATS al teu "petit" gran campió. Déu n'hi do! Vaja ritme que porta. Aquestes noves generacions aviat ens deixaran enrere :)

      Elimina
  2. hola joan preciosa cronica,con unas fotos muy bien detalladas y con un enfoque inmejorable.
    la zona por la que habeis estado no tiene limites,eso lo ponemos nosotros ya que detras de cada montaña te viene otra de igual o mejor encanto.
    felicidades por este nuevo comiezo y ya estoy ansioso para la siguiente,blogs asi son los que importan ya que te enriquecen en todos los aspectos.
    un abrazo joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Juan! Gracias por tus palabras. Son muy alentadoras. Es cierto que esa zona no tiene límites. Después de ver tus crónicas por el Berguedà es como si me hubieran puesto la miel en los labios. Queda mucho por descubrir..

      Un fuerte abrazo! (que bueno que se acabaron las obras ;))

      Elimina
  3. Hola Joan.
    Molt bona crònica i bones fotos. Per mi també es una muntanya amb un gran encant. Fa uns quants anys que la vaig pujar i va ser a l'enforcadura a on vaig veure per primera vegada isards. Penso que la sensació de llibertat que vaig tenir al fer el cim ha sigut una de les millors de la meva vida

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Jordi. Es ben curiós però, també recordo la primera vegada que vaig veure un isard. Em va impresionar tant veure els nervis d'acer que tenen i com baixen.. En el meu cas va ser per les rodalies de Jaca i, pel que fa a fer els cims, són sensacions i emocions tan intenses que es fan difícils de transcriure únicament amb paraules. Per a mi també és una de les millors sensacions.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Joan has tardado en publicar, pero ahora que e leído tu crónica y e visto las ES-PEC-TA-CU-LA-RES fotos lo entiendo todo. Un documento sin precedentes, me encanta como lo enfocas y me han entrado unas ganas enormes de ir mañana mismo!, aunque con una técnica de bajada diferente a la tuya eeeehh!! Por cierto vaya trialera que sale de la enforcadura jejej. Enhorabuena a Eva por la valentía y dale mis ánimos de su lesión ciclista, que ya me e enterado, esa misma lesión la sufrí yo hace un par de años y se sale adelante. Por todo lo demás enhorabuena campeones!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Coswor! La verdad es que la caida de Eva fue un susto gordo y mas, cuando no se podia mover. Pero todo ha quedado en eso, en un susto y un poco de reposo (un par de meses). Bueno, y mas faenilla para mi :) ahora hago de maruja, de niñera, de chacha y a seguir trabajando claro jajaja pero con suficiente energia para entrenar. Aprovecho para felicitarte por tu 3r puesto entre los CAUbikers en la maraton de los Monegros FELICIDADES!

      Elimina
  5. Gracias Joanet!!!. También te envió un enlace con un comentario sobre el accidente en un diario digital, no se si lo habrás leído ya, pero te lo envio por curiosidad, saludos!

    http://www.eltotdigital.com/2012/05/03/assalten-ciclistes-a-la-serralada-de-marina-per-robar-bicicletes/

    ResponElimina
  6. Ostres! Gracias por el enlace. No lo havia visto. Lo que sí, es al dia siguiente al accidente que me desplacé a La Coscollada a buecar la bici de Eva y hablando con unos ciclistas, me explicaron lo de los robos de la zona, que por desgracia, no es un hecho puntual. Voy a intentar hacer la maxima difusion posible porque es lamentable que te asaltes 4 o 6 rumanos para robarte la bici.

    ResponElimina
  7. Hola Joan, semble que l'espera, ha valgut la pena........tens un bloc que fa molt de goig, tant estèticament, com pels continguts, ara no paris altre cop. salut i quilometres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Francesc. Moltes gràcies. Espero i desitjo que te vagi bé per les terres Valencianes.

      Una abraçada!

      Elimina

  8. I actually enjoyed reading through this posting.Many thanks.







    Aventura Homes for Sale

    ResponElimina
    Respostes
    1. thank you very much for your comment. Glad you enjoyed. greetings

      Elimina