Montserrat, una muntanya màgica

Lloc de peregrinació, culte, pràctica d’escalada, senderisme , de ciclisme BTT / MTB o carretera o, de visita obligada per als turistes. Molts dels seus visitants busquen allà la meditació, la cerca de l’espiritualitat o el gaudiment d’un lloc emblemàtic i magnífic.




Montserrat, una muntanya màgica.

Montserrat

les agulles de Montserrat, una bona escola d'escalada


El massís de Montserrat convertit ara en Parc Natural, es troba ubicat entre les comarques de l’Anoia, el Baix Llobregat i el Bàges. S’enlaira des del riu Llobregat fins el seu punt més alt, Sant Jeroni (1236m). La seva orografia li confereix un aspecte dentat, diferent a totes les serres i muntanyes que l’envolten.  



vista des de Monistrol de Montserrat

Per a mi és un lloc molt especial.

L'any 1995 després de finalitzar el servei militar vaig comprar-me una bicicleta de carretera de segona mà. El primer dia que la vaig fer anar vaig recórrer 100 km entre l’anada i la tornada a Montserrat des de Vallirana. Va ser duríssim! Ofegat, marejat, amb rampes a les cames, havent-me de parar cada dos per tres, però no vaig dessistir. Ho vaig passar tan malament que vaig decidir no afluixar mai més. Havia fet natació i water-polo anys enrere, i corria per la muntanya amunt i avall però, els anys d’inactivitat els vaig pagar molt cars.

la meva 1a bici de carretera

A la setmana següent vaig tornar-hi. Aquesta vegada sense aturar-me pel camí. A un ritme fluixet però amb constància. A partir d’aquest moment es va convertir en ruta habitual per a mi. Cada vegada que m’hi arribava sentia quelcom especial.

L’Abadia de Montserrat


A 725 metres d’altitud, al segle XI l’abat Oliba fundà un petit monestir al costat de l’ermita de Santa Maria, que lentament s’anà consolidant i es convertí en abadia al principi del segle XV.





A l’entrada ens trobem amb el sepulcre de Joan d’Aragó, que és testimoni del passat medieval de l’abadia.
sepulcre de Joan d'Aragó

L’atri, anomenat de l’abat Argerich, es troba bellament decorat. El paviment de marbre blanc i negre s’inspira en el del Capitoli romà que fou dissenyat per Michelangelo.

Atri

apòstols
 


La basílica de tradició gòtica i renaixentista, fou consagrada el 1592. Els monjos benedictins celebren els oficis divins de matines i de completes, les pregàries de les hores nocturnes, quan el santuari queda buit i silenciós en la foscor de la nit.

vista de la basílica des del cor superior

porta angèlica

La Verge de Montserrat, La Mare de Déu o La Moreneta és una talla policromada de finals de segle XII d’una gran bellesa. L’any 1881 la Mare de Déu de Montserrat fou proclamada Patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII.

La Moreneta

creu dels Templers

Passar pel camí de l’Ave Maria després de visitar la Moreneta encara ho fa més especial. S’ha de recórrer un passadís entre el Monestir i les parets de la muntanya, on l’aire està impregnat per l’aroma de les espelmes

camí de l'Ave Maria

el meu desig

A l’Abadia de Montserrat hi ha un lloc destinat a les ofrenes i les promeses. Aturar-se en aquest lloc i llegir les peticions de la gent, posa la pell de gallina i fa pensar en la gran quantitat de gent que està malalta. És quan un se n’adona com és d’important sentir-se bé. Una cosa com simplement això i que moltes vegades ens passa desapercebuda. Cal doncs, fer un exercici de reflexió de tant en tant, per prendre consciència del més fonamental i, obviar la resta de coses insignificants que de vegades ens amoïna.

Aquest lloc és una sala a la qual s’accedeix per una discreta porta des de l’atri.

entrada a la sala d'ofrenes i promeses


L’Escolania, que està al servei del santuari, és una de les escoles de música més antigues d’Europa.

els Escolanets

A Montserrat es pot anar a peu, en bicicleta, en vehicle, amb el cremallera o amb el funicular (l’aeri).

el funicular o aeri

el cremallera

Anar a peu sempre ens permet trobar tots aquells racons amagats que per altra mitjà seria impossible de veure. El patrimoni cultural de la muntanya de Montserrat es remunta al període del Neolític, encara que no va ser fins al segle XI quan es va erigir el monestir dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. A partir de l’Edat Mitjana es troben documentades diverses obres de caràcter arquitectònic, artístic i documental que formen part de la riquesa cultural d’un dels símbols més importants de Catalunya.

Fent camins…

Quan caminem per dalt de la serra les alçades són vertiginoses!!!


A punt de fer el cim vaig veure quelcom que és bellugava. Era un pit-roig que coronava la cima de Sant Jeroni. Es mostrava tranquil i lluny de marxar volant, vàrem compartir la cima :)

Sant Jeroni (1236m)

coordenades lat, lon (WGS84): 41,605356, 1,811489

pit-roig

Les vistes són magnífiques!

panoràmica des de Sant Jeroni (extreta de Wikimedia Commons)


“La Portals” I Volta a Montserrat en BTT

L’11 d’abril de 2010


Una data molt significativa per a mi. Es feia “La Portals”, la 1a Volta a Montserrat en BTT.  53,2 km de cursa que passaven pels 4 portals de la serra de Montserrat: El Bruc – Marganell – Monistrol de Montserrat – Collbató,  amb uns 1500m de desnivell acumulat .

El Club La Taca, organitzador de la cursa

Aquesta data coincidia amb que feia un any que m’havia comprat la bicicleta de muntanya i era la primera cursa en BTT que feia. Quin millor lloc que aquell on va ser el primer on vaig anar-hi amb la primera bicicleta de carretera feia 15 anys...

Després d’haver treballat 13 hores per la nit, vaig anar a recollir el meu estimat company Coswor. Tots dos ens vam plantar al capdavant de la sortida per començar a un fort ritme.

(foto extreta de la web de La Portals 2010)

(foto extreta de la web La Portals 2010)

Mai m’havia bategat el cor tan ràpid durant tanta estona (em va sortir una mitja de 179 ppm!), ni m’havia agafat tantes rampes alhora. Vaig anar al límit, tant que gairebé no arribo. És la màxima expressió del sacrifici, que és pur reflex de la vida mateixa, on si un lluita, en té la recompensa. En el meu cas, vaig lluitar per arribar-hi i la recompensa va ser trobar-m’hi a la meva família a l’arribada i poder-ho compartir amb ells. 

El rostres de patiment són clarament visibles:

Coswor

Joan

La veritat, és que va ser tota una experiència. Cal felicitar als organitzadors i al Patronat de la Muntanya per permetre rodar per un lloc preservat. Després del patiment vaig prendre la decisió de fer una prova d’esforç. Cosa que recomano a qualsevol persona que practiqui esport, ja que la majoria de les patologies coronàries es detecten d’aquesta manera. Una prova completa, amb estudi antropomètric inclòs, ens donarà a més, uns indicadors per que ens serviran per entrenar de forma òptima. Més endavant faré una entrada sobre aquest tema.



DADES TÈCNIQUES I D’INTERÈS




Horaris

Basílica: de 07:30 a 20:00

Cambril de la Mare de Déu: de 08:00 a 10:30
                                          de 12:00 a 18:30


Cremallera de Montserrat · www.cremallerademontserrat.com

Aeri de Montserrat · www.aeridemontserrat.com

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya · www.fgc.net

Abadia de Montserrat · www.abadiamontserrat.net


Altres enllaços d’interès:







(click per descarregar track + dades de cicloide.com)

(click per descarregar track + waypoints de wikiloc.com)

desnivell acumulat: 1481 m.   IBP Index: 105 AB   53,2 km



gràcies per la vostra atenció!




10 comentaris:

  1. Gràcies Joan per seguir el meu blog, tot i que soc molt novell amb aquest afer, jo també m'he fet seguidora del teu blog , el teu es molt interesant i m'agradara fer el seguiment. Endavant donç i fins on ens portin els camins!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre han d'haver unes primeres passes. A banda de seguir un camí, cal prendre consciència de que estem caminant per gaudir-ho i sentir-nos vius. Moltes gràcies!

      Elimina
  2. hola joan, muchas gracias por interesarte por nuestro blog,es todo un honor para ginetas bikers..saludos y fuerza a las piernas.un abrazo..!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ginetas Bikers, tambien es un honor para mi. Muchas gracias.

      Elimina
  3. un blog molt xulo, nosaltres vam anar caminant de Montcada a montserrat (52 km.), i va ser una experiència meravellosa!!!!!
    felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies. La veritat és que, és molt gratificant arribar pels propis esforços. En el vostre cas crec que deu haver estar duríssim però, que bonic mirar ara Montserrat des de Montcada i pensar "Jo he anat fins allà", Segur que deixa un bon regust :). He vist el vostre blog i m'han agradat molt les fotografies.

      Elimina
  4. Como te superas Joan, eres todo un referente cronista con estos inmensos trabajos, Se que tiene mucho trabajo el montage pero te animo a continuar pues necesito un sitio asío para documentarme jejje, me han entrado ganas de volver a subir a Montserrat mañana mismo!
    Por cierto dejo el enlace con mi crónica de esta pedazo Portals que nos curremos... http://coswor.blogspot.com/2010/04/era-la-primera-edicion-que-se-hacia-de.html

    Nos vemos máquina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Coswor! Gran Mestre Routier i refernte :) Muchas gracias. La verdad es que los comentarios motivan mucho y animan a seguir. Esto es todo un mundo, donde cada dia descubrimos mas cosas y nos retroalimentamos los unos a los otros, y lo mas importante: Nos aumenta las ganas de salir a conocer, sufrir, luchar, correr, caminar i/o pedalear. Un abrazo

      Elimina
  5. noi felicidades por semejante cronica llene de todo lo que a mi me gusta,hacer una ruta arrasta a todo lo demas:entorno ,historia y porsupuesto un buen reportage fotografici.
    felicidades por un blog lleno ciclismo e historia.
    nos vemos

    ResponElimina
  6. Muchas gracias Juan!Pues si, vale la pena ir haciendo paradas para capturar el entorno. Rompe un poco el ritmo pero luego quedan unos bonitos recuerdos. Un abrazo!

    ResponElimina