Amics, família, seguidors, companys,... moltes gràcies a tots
i totes pel vostre suport i pel vostre interès. Sento no haver-vos contestat un
a un com acostumo a fer i per això faig aquesta petita entrada.
Vull agrair-vos els vostres comentaris, correus, trucades,
missatges que he rebut durant aquests dies perquè tot plegat et fa sentir com
si fóssim tots d’una mateixa família.
Malauradament la cosa s’ha posat seriosa i m’han detectat una
hipertròfia concèntrica en el ventríloc esquerre del cor i estic obligat a fer repòs
absolut, si més no fins que em diguin què passa.
No nego que tinc por i que estic una mica trist per veure’m en
aquesta situació però no deixa de ser una fantàstica oportunitat. Qui sap, si
no hagués anat al metge o si hagués fet un sobreesforç potser ja no seria aquí.
Aprofitaré aquest temps d’aturada per publicar totes aquelles cròniques
que tenia pendent. D’aquesta manera mantindré el bloc viu i la meva ment
seguirà voltant per les muntanyes i horitzons.
Bé, una forta abraçada a tots i per finalitzar us deixo dues
fotos molt especials: moment de felicitat d’aquests dies difícils. La primera
és del meu aniversari i la segona és el regal que em va fer em meu petit Marc,
on hàbilment va posar l’edat de manera jeroglífica J
 |
| Marc i Joan X celebrant l'aniversari |
 |
| el millor regal del món <3 |
